Prendre la paraula

Publicat al blog del Salvador: https://lateiera.wordpress.com/2015/11/26/ramon-claret-gual-deu-anys/

Avui fa deu anys que, un 26 de novembre de 2005, ens va deixar Ramon Claret Gual. El recordo no tant com a figura històrica com des de la proximitat d’una amistat compartida durant prop de trenta anys. Fou una persona, entre tantes, que arriscà la vida per lluitar contra el feixisme i resistir contra el franquisme més bàrbar, el que assassinava a diari, sense judici o amb farses judicials, homes i dones, que obligava a viure amagades, per poder salvar la pell, a moltes persones sense altre delicte que el desig de llibertat i justícia social.

L’exemple de Ramon Claret, el coneixement de la seva trajectòria biogràfica, fruit de llargues converses i debats, les seves reflexions sobre el passat que esdevenien arguments crítics per a entendre el present, m’ha deixat una empremta ideològica que reivindico sense ambigüitat.

Anarquista sense dogmes, sempre disposat a trencar motlles; catalanista fins al moll de l’os; defensor dels drets de la classe treballadora, solidari amb tots els pobles que lluiten per la seva llibertat i sempre disposat a construir un món nou, Ramon Claret podria ser paradigma –i considero que només és una persona més, entre moltes altres– d’una Catalunya llibertària i obrera que desmunta molts tòpics negatius, bastits des de la reacció, del segle XIX fins al present –escoltar els dirigents del PP parlant de la CUP n’és un bon exemple– i que, massa vegades, ha comptat amb la complicitat d’opinadors sempre disposats també a atiar pors, diferenciar entre antifranquistes bons i dolents i, en definitiva,a establir barreres entre la reivindicació social i l’independentisme.

No es pot resumir en un conferència una trajectòria vital tan densa, en alguns moments, amb implicacions en un context social i polític que cal conèixer per no oblidar. Des de la seva militància juvenil, l’afiliació a la CNT, la marxa com a voluntari al front d’Aragó a l’exili de 1939 i el retorn a Catalunya per formar part de la resistència llibertària, donar suport als presos i a les famílies i colpejar les estructures del franquisme. Presó, tortures i molts episodis dramàtics que deixen pas a una etapa de treball discret –va sortir de la presó amb una falsa identitat i no va poder recuperar els seu nom fins al 1979– i a la implicació en diferents moviments socials i culturals reusencs fins a la seva mort.

D’aquesta experiència vital, que de ben segur aportaria elements per a una novel·la d’acció, n’he parlat altres vegades. Però més enllà de les anècdotes, que no ho són perquè mostren una duríssima realitat que ha marcat la nostra història recent, considero que és especialment oportú recordar avui la figura de Ramon Claret.

Per aquesta raó, he acceptat de molt bon grat, participar en el cicle d’activitats que organitza el col·lectiu Avellana Roja, joves de l’esquerra independentista, amb una xerrada el diumenge 29, a les 6 de la tarda, al Casal Despertaferro. Si us ve de gust, ens hi trobem.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!