Prendre la paraula
jordimartifont
Pandora, la dels vents, i nosaltres, de part dels bons
Podríem dir que les anarquistes, sempre, al llarg de la història i de tota la terra, han demostrat àmpliament la seva intel·ligència i la seva astúcia. Sempre han anat un pas -o diversos quilòmetres- més enllà del que el poder volia o feia per a la majoria, i sempre han donat mostres de gran atreviment simbòlic i real.
I ara, sense cap mena de dubte, estem assistint a una nova forma de posar-se al capdavant de la societat. Sinó, com s’entén que els que han creat un “grup terrorista criminal” no hagin fet cap atemptat? Com s’entén que no només fessin pública la seva constitució com a “grup terrorista criminal” sinó que a més donessin un correu de contacte per si algú es volia afegir a “fer el mal”. Sense cap mena de dubte, estan desconcertant els antiterroristes practicant un terrorisme inexistent i aquesta és una nova forma de crear tendència.
Realment, les universitats de tot el món necessitaran moltes tesis doctorals per entendre les característiques d’aquests terroristes sense bombes, d’aquests detinguts unes setmanes acusats de ser dolents i alliberats sense proves. Que n’arriben a ser de malèvols! Són tan dolents que tot el que els atribueixen no ho han fet mai. És el súmmum de la dolenteria i de l’odi al sistema: fer el contrari del que la policia diu que fan i pel qual se’ls deté, se’ls emmanilla i se’ls posa ala presó uns dies.
En fi, els mitjans de comunicació catalunyesos, aquests dies, a banda del definitiu camí cap al procés, estan plens d’anarquistes i de Pujols, les dues cares del mateix país. “Pandora, Pandora, Pandora…” i “Diuen, diuen, diuen”… amb la diferència que als primers els anomene criminals malgrat no hi hagi proves per tal de mantenir-los a la presó i el segons (i família) serà sempre un prohom perquè sortia molt per la tele i recordava les cares de tothom amb qui havia parlat. I nosaltres, ja ho deia l’Ovidi, sempre, de part dels bons, amb el vent que no cap en cap caixa.
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
La gent que forma part del moviment llibertari hauria de saber que l’Estat -i els seus tentacles- utilitza ben sovint i quan li convé el factor emocional d’alguns dels seus membres més joves i inmadurs, manipulats per mitjà d’agents infiltrats.
D’exemples històrics n’hi han molts (cas Scala, les razzies patides la segona meitat de la década de 1970, els fets del 4F, etc.).
Qui es cregui que pel fet de dir-se “anarquista”, “llibertari” o “anticapitalista” té el dret de cremar contenidors o fotre petards a caixers automàtics, està molt equivocat. I ben sovint aquestes “accions directes” acaben amb detencions (discriminades o no) per part de la polícia, el que comporta l’aplaudiment generalitzat de l’opinió pública, la repressió del moviment i el dolor i patiment de les persones detingudes …i la possible “cremor” de molta gent que podria veure amb bons ulls aquests moviments.
Atentament