Prendre la paraula
jordimartifont
“L’economia” segons Sala Martín, quan la presa de pèl la paguem nosaltres
La televisió pública catalunyesa, la seva, ha estrenat un programa que porta per títol “Economia en colors” i en colors flipem en veure’n el primer capítol. Aquest senyor que qualifiquen de “l’economista de capçalera” de TV3, l’ultraliberal Sala Martín, hi pontifica sobre la seva concepció de l’economia i, segons la propaganda del programa, ho fa per tal que tothom sàpiga cinc cèntims sobre això que dirigeix les nostres vides i que ens costa tant d’entendre: l’economia.
No us penseu que parla de totes les formes d’economia possible, i ara. Hi parla d’una de sola, d’aquella que el Pensament Únic qualifica com a “l’economia”. I en nom de “l’economia” hi explica la concepció ultraliberal d’aquesta, o això que els economistes en diuen “economia neoclàssica”, la qual obvia tota dimensió social i, com si d’una religió es tractés, atribueix només al progrés tecnològic la cura de tots els mals. I compte perquè segons el poll ressuscitat de les americanes de colors, qui opina diferent som una colla insolidaris autàrquics o, molt pitjor encara, “ paleo-marxistes” o “marxistes derrotats”…
Des de la pantalla dels televisors, Sala Martín amplia la seva dura feina d’adoctrinament, una tasca que ha desenvolupat des de fa molt de temps a través, precisament, de la ràdio i la televisió públiques. Amb to desenfadat ens la fa entendre, sobretot per tal que no ens queixem quan en nom de l’”economia” ens rebaixen el sou, ens fan treballar molt més, ens fan fora de casa, ens espremen fins a l’infinit o arriba el dia que ens foten fora de la feina i en poc temps ens tornen a contractar per la meitat del que cobràvem abans. I és que cal molt convenciment i resignació per no agafar els amos de l’empresa, un cop passa tot això, i arrancar-los la camisa com a mínim o fer-los fora de l’empresa com han fets els treballadors amenaçats d’acomiadament per Air France aquests dies.
A “Economia en colors”, Sala Martín hi apareix com un professor molt enginyós, que parla de i amb Guardiola, d’anècdotes reals o inventades, ben explicades i millor narrades, amb americanes llampants i somriures que sovintegen. Explica els principis bàsics de l’explotació però la “gràcia” és que l’explica als explotats i té un únic objectiu que no és que l’entenguin, sinó que l’assumeixin i es convencin que l’única forma possible d’existir és ser explotats, i cada dia més. De fet, al primer programa els explotats ni hi apareixem, perquè “saleta d’estar” només hi parla d’empresaris genials que tenien grans idees…
La tele pública catalunyesa ha obert un altre espai, doncs, de propaganda de l’ultraliberalisme, en què s’hi defensen les idees econòmiques que aposten per la desregulació total de les condicions de treball, en què treballadores i treballadors només som “recursos humans”, una aposta decidida per l’”economia” que destrueix la societat però fa molt més rics del que són alguns dels rics que ja ho eren i quatre més que tenen, diuen, “empenta” i “emprenedoria”. És a dir, més barra que els altres. La resta, que s’ho miri i ho admiri. I si pot ser, que els aplaudim amb ganes…
És evident que Sala Martín no és “l’economista” ni això que explica és “l’economia”. És només un altre venedor d’explotació i allò que defensa és un tipus concret d’explotació, un món en què qui treballa no té cap importància, a no ser que “inventi” o tingui idees. I totes sabem que sense qui treballa no hi hauria qui en tragués beneficis. Per explicar-ho i situar-lo de forma entenedora, podríem afirmar que ell és un dels ideòlegs de l’ala dretana del PP parlant en català i independentista, però alhora assessor de la fundació d’”idees” d’Aznar, la FAES, i defensor a ultrança del capitalisme de rostre inhumà. De fet, el podríem definir com l’ideòleg de la banda dretana de CDC, que seria el mateix, però com que això del procés ho ha desvirtuat tot i sembla que PP i CDC no siguin el mateix (i totes sabem que en economia són calcats), millor no crear confusió.
Però potser la vergonya més gran és dir per una tele pública que això és un programa sobre “l’economia” i no un programa de propaganda ideològica pura i dura, un anunci de llarga durada. O dir-ho i no posar darrere de la paraula economia algun qualificatiu, o ultraliberal i neoliberal o neoclàssica, no importa però algun. Si aquest és el lloc a on ens volen portar els directius de TV3 ara que comencem el camí cap a la nova república, sincerament, que posin anuncis vells perquè aquest és el mateix camí que assenyalava Rato i fa estona ja que agraïm haver-li perdut la pista.
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Bastant d’acord amb la qualificació del estil del economista, només enlluernat per els grans triomfadors que exploten els seus treballadors a les seves super grans empreses i sensi ni el mes minim escarafall del mal que fan a la societat enchufant-nos coses que ningú necessita. Be, si, una tauleta rodona on passar-hi les hores de soledat sempre va be….
Però voldria introduir un altre discussió: Qui necessita economistes? Per a que serveixen? per omplir les universitats i grans empreses de gent amb idees de bomber? (que em disculpin els bombers)
Segur que va ser un economista (o qualsevol de les seves ramificacions) que els hi va dir als desesperats enginyers de VW que no ploresin perquè havien parit un motor que no era prou eficient, que ja farien un truquet que no notaria ningú i a vendre brutícia per els descosits….
I posats a pensar per a que serveixen, que algú m’expliqui per a que serveixen els politolegs, per donar classe a l’escola de com accedir a llocs de “treball” ultra ben remunerats i com donar per sac a la població treballadora?
No en teniem prou amb tota la casta de notaris, advocats, teòlegs, etc. etc. que no produeixen absolutament res que cada vegada tenim mes carreres a les universitats que no aporten absolutament res a la societat?
Si, si, ja us en heu adonat, jo soc de ciències.