Sense cap mena de dubte, aquest disc a moltes i molts ens va fer obrir els ulls en moltíssimes coses. Aquest i e4ls que van vindre després. Avui fa trenta anys que va sortir i encara es pot escoltar sense pensar en “oh, que joves que érem…” o “Quina records”. La nostàlgia no té res a veure amb el punk. Per cert, els llepes que no paren de criticar, atacar, insultar i vomitar damunt la CUP perquè no farem president Mas estaria bé que l’escoltessin. Igual entenen alguna cosa. Tot i que segurament que no… Un dels nostres referents intel·lectuals sense cap mena de dubte.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!