Prendre la paraula
jordimartifont
L’ànima meva és com un oratori
pobre i perdut en la gran soledat,
mira el desert del rocam que l’envolta
i se vol dret per una eternitat.
L’ànima meva és com una campana que plora
en una ermita on no hi entra el romeu
i on del teulat s’esmicola la llosa:
d’un toc igual s’aconsola la veu.
L’ànima meva és ocell dins la barda;
xarxa espinosa el priva de volar.
Iria al bosc, de brancatge en brancatge;
és presoner i encara vol cantar.
L’ànima meva és la cuca menuda
en l’herba molla i tendra de la nit;
lluu dolçament en l’hora més foscana
tot somiant estrelles i infinit.
Agost 1962
Una poeta de la Catalunya del Nord que parla internacional i amb lletres i paraules majúscules.
Diuen a Llengua de Drac que: “És la primera dona que escriu en català a la Catalunya Nord i una figura important en la recuperació del folklore rossellonès, amb el recull de pregàries, cançons i llegendes. És autora d’Aigües vives (1932), Lluita amb l’àngel (1938) i La gerra al sol (1965).
La descripció del paisatge de la seva terra i la introspecció vital són els temes més destacats de la seva poesia, sense oblidar el record cap al germà poeta i pintor, present en el darrer llibre que va publicar. L’any 1992 apareix en un sol volum la seva Obra poètica.
Simona Gay (Illa del Riberal, 1898-1969)
Dibuix de Lancelot Ney
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!