Prendre la paraula
jordimartifont
“Quan el cinema no és document, és somni. Per això Tarkovsky és el més gran de tots. Es mou amb una naturalitat absoluta en l’espai dels somnis; ell no explica, i a més què hauria d’explicar? És un visionari (…) Fellini, Kurosawa i Buñuel es mouen en els mateixos barris que Tarkorsky. Antonioni anava per aquest camí, per es va matar, ofegat en el seu propi avorriment. Méliès va estar sempre allí sense aturar-se a reflexionar-hi. És que ell era mag de professió.”
Sort que enmig de núvols negres, llamps i trons hi ha espai per als bons llibres, com aquest “Linterna mágica” d’Ingmar Bergman, una autobiografia que és vida sencera feta text. Per les seves pàgines, entre autoritarisme i violència, creativitat i esforç, rigidesa i dominació, llibertat i il·luminació, s’hi pot viure plaentment.
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Fa una pila d’anys (el 1992) em vaig llegir “Imágenes” també memòries d’Ingmar Bergman i també publicades per Tusquets a la mateixa col·lecció. No sé fins a quin punt són unes continuació de les altres, però provaré de llegir aquesta que comentes. Considero a Bergman i a Tarkovsky part dels més genials i fantàstics directors de cinema i, de fet, artistes mundials. Potser poso a Tarkovsky com el meu director de cinema més estimat i preciat, així com les seves pel·lícules, sense pèrdua cap d’elles: cap moment ni cap imatge. Llegir sobre Bergman des d’ell mateix va ser una revelació de joventut, com ho van ser les seves pel·lícules i el reflexe de les relacions humanes més adultes del que ho era en aquell moment, tan complexes i tan simples i iguals per arreu. El llibre em va ajudar a entendre el cinema i l’home que hi ha al darrera, un home magnífic, sincer, intel·ligent, amb una capacitat poètica abismal alhora que incisiu en les vicissituds que tenim totes en les nostres vides.
Vaig continuar llegint memòries d’altres cineastes: Fellini, Orson Welles, Visconti, … i textos escrits per ells, com en Béla Tarr, de qui altament et recomano si no l’has llegit “El tiempo del después”, i “Esculpir el tiempo” de Tarkovsky, entre d’altres.
Salut i gràcies per compartir-ho.