Prendre la paraula

La foto és de la Sònia Rimbau.

Les eleccions municipals del 24M no són unes eleccions normals i corrents. Ens trobem un moment en el que molta gent ha constatat que el règim espanyol no és res més que l’herència dòcil de la dictadura franquista, alhora que molta altra gent ha constatat que la crisi només ha estat una gran estafa, per tal que els rics siguin més rics, a costa de fer més pobres als pobres. Posem com a exemple els guanys astronòmics d’alts directius de bancs i empreses energètiques alhora que es fan desnonaments o talls de subministrament elèctric. Posem com a exemple els guanys de Movistar i la situació d’esclavatge del S.XXI en la què es troben els seus tècnics a qui aprofitem per a donar tot el nostre suport en la seva vaga indefinida i astutament silenciada pels mitjans de comunicació més poderosos.

Diumenge hi ha unes eleccions municipals que posaran de manifest si la gent segueix confiant en aquells partits que durant els darrers mandats han contribuït, per activa o per passiva, a la situació en la que ens trobem; o si, per contra, la gent aposta per un vot crític, més útil que mai.

Hi ha qui ens recrimina que no concretem, que no tenim propostes per la ciutat. És fals. És precisament amb propostes arrelades a la nostra ciutat que donem resposta a la situació d’excepcionalitat social, econòmica i nacional en la que ens trobem.

Un periodista deia que som lleixiu. Ens agrada. Divendres passat fèiem una xerrada titulada «Ni un pam de net: connexions sospitoses en la gestió municipal» (http://issuu.com/cuptarragona/docs/ni_un_pam_de_net). Ara resulta que tots els grups aposten per la lluita contra la corrupció i per la transparència, però cap partit ha gosat anar a la fiscalia la darrera legislatura i encara estem esperant a conèixer de manera formal una cosa tan senzilla i concreta com és el pressupost exacte de la campanya electoral o el sou que cobraran els seus càrrecs electes i de confiança. Ens agrada que ens diguin que som «pur lleixiu» perquè hi ha molta necessitat de fer net, tal i com han fet els nostres companys a Reus, i com hem començat a fer nosaltres sense representació a l’ajuntament.

I això és una proposta concreta, però en tenim moltes més:
-Municipalitzar els serveis públics, garantint el 100% de control pressupostari a serveis com la recollida de brossa, les llars d’infants o l’aigua.
-Salvaguardar i ampliar els espais verds i agrícoles urbans i periurbans. Garantir un control de qualitat ambiental de l’aire que respirem, començant per fer l’estudi al Polígon Sud.
-Fer i aplicar un Pla Local d’Habitatge REAL: pujant l’IBI als grans propietaris (Bancs, particulars, o l’església), o expropiacions… volem que s’apliqui la Llei Catalana d’Habitatge del 2007 i garantir que a Tarragona no hi hagi cases sense gent, mentre hi hagi gent sense casa.
-Pla de Xoc contra la pobresa que inclogui la creació d’ocupació amb condicions laborals dignes.
-Facilitar l’organització de la gent, el teixit associatiu… Volem que el paper de l’Ajuntament sigui d’ens facilitador i que deixi d’actuar fiscalitzant, entorpint i castrant les iniciatives populars que poden millorar els nostres barris (tots), i que afavoreixen la cohesió social.
-Afavorir la mobilitat a peu, en bicicleta i transport públic: ampliant les vies per a vianants i bicicletes; i ampliant les franges horàries, les línies de bus i reduint tarifes. L’aposta per la «Mobilitat sostenible» no pot quedar en una simple eina de recaptació
-Proposem combatre de manera real la violència masclista, des de la més subtil com la pressió estètica o l’assetjament de carrer, a la més crua, com són els assassinats.
-Auditar el deute: conèixer d’on provenen els sobrecostos de les obres faraòniques i depurar responsabilitats. Proposem aturar-nos abans de generar un nou endeutament amb uns JJMM que no necessitem i que preveuen, entre d’altres coses, la construcció d’una anella olímpica, al mateix lloc on hi ha una escola en barracons.
-Radiografia veraç que posi de relleu quines són les necessitats reals a Tarragona i, posteriorment, proposem emprar els pressupostos participatius per a concretar les actuacions prioritàries.
-Apostar per la restauració dels edificis de titularitat pública que cauen a trossos (http://issuu.com/cuptarragona/docs/infocup_grans_runes) per a donar resposta a les necessitats prioritàries que es consensuïn: possiblement llars d’infants, residències per a la gent gran, centres de dia, centres cívics i culturals, equipaments per a les entitats,…

Volem, en definitiva, amb aquestes i moltes altres propostes, garantir la «seguretat ciutadana» dels tarragonins i tarragonines. I quan parlem de seguretat ciutadana no té res a veure amb el que explica el Sr. Fernández quan fa ús de la seva retòrica xenòfoba electoralista. Per nosaltres la seguretat ciutadana tampoc no té res a veure amb l’excusa per a reprimir les lluites socials amb la que ens han colat la futura llei mordassa. La gent se sent segura quan té garantit l’accés a una Sanitat, Habitatge, Alimentació i un Treball dignes. És amb aquesta lògica que afirmem que on veritablement calen càmeres de vigilància és als consells d’administració de les grans empreses que semblen controlar la nostra ciutat: la Xarxa Santa Tecla i Repsol.

La CUP serà present a l’Ajuntament la propera legislatura, però les escletxes que podem obrir al règim des de la base, des del nostre municipi, només es faran grans si hi ha mobilització popular que pugui marcar l’agenda política. Si avui es parla d’independència és per l’organització popular que omplert les places, els carrers; si es parla d’habitatge és per l’activisme regular de la PAH; i si es parla de llistes d’espera o dels Consorcis és pel treball valent dels grups en defensa de la sanitat pública. Per això les lluites populars són imprescindibles per tal que la presència de les CUP als ajuntaments tingui sentit i, alhora, són la garantia que el nostre projecte polític no es desviï. Per tant, més enllà del 24M, cal mobilització i organització a les places, als llocs de treball, als centres d’estudi i a les nostres cases, per seguir conquerint petites parcel·les de llibertat.

Per últim, el 24 de maig volem seguir avançant cap a aquest procés d’independència per canviar-ho tot. I hem de tenir clar que aquest és un procés al que hem de ser capaces de sumar a aquelles persones que no combreguen amb la independència però sí amb la nostra lluita social, perquè, malgrat se sentin espanyoles, formen part del poble català, i són imprescindibles en aquest procés cap a la plena sobirania del nostre poble: política, social, econòmica. Una sobirania que no té res a veure amb la que proposen CiU i aquells que els donen suport.

Amb aquest nou vent, que és tres voltes rebel, i que és hereu de tots i totes les que van lluitar abans que nosaltres; amb aquest nou vent, capgirarem la història també a Tarragona!

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!