Prendre la paraula

jordimartifont

28 d'abril de 2015
0 comentaris

Cesare Pavese al “Dents i ungles” de la María Romano

índex
Cesare Pavese
http://www.tarragonaradio.cat/contingut_programa/dents_i_ungles_cesare_pavese/89/8356

Textos: Treballar cansa (1961[1943], Trad. Josep M. Muñoz)

Música: Fabrizio De André (“Il testamento di Tito”, “Un giudice”, “La domenica delle salme”, “Jamin-a”); Leo Brouwer (“Coral”, “Un día de noviembre”); Sylvain Kassap (“Antenna”); Ludovico Einaudi (“Nightbook”, “I giorni”); Belmonde (“Belmonde y el Sr. Puercoespín”, “Rombo”); Brossa Quartet de Corda (“Cançó de Dachau”); Andrew Bird vs Konono (“Ohnono/Kiwembo”); Glenn Kotche (“Traducteur de Transmission”); Kimmo Pohjonen (“Plasma”, “Utu”); Lalli (“Brigata partigiana Alphaville (A mio padre)”); Neil Cowley (“Nokia Cubes”)

Un nou Dents i ungles que es mou per altres llengües. Amb la col·laboració de Gianni Sarno i Maria Miró.
Una abraçada,
María

DISCIPLINA

Els treballs comencen a l’alba, però nosaltres comencem
ja un poc abans de l’alba a retrobar-nos
en la gent que va pel carrer. Cadascú recorda
que està sol i té son, descobreix els que passen
escassos -perdut cadascú en el seu somni;
sap també que amb l’alba obrirà de bat a bat els ulls.
Quan arriba, el matí ens troba aturats
contemplant la feina que tot seguit comença.
Però ja no estem sols i ningú no té son
i pensem en calma en els problemes del dia
fins al punt de somriure. Quan surt el sol
estem tots convençuts. Però, de vegades, un pensament
menys clar -una murrieria- ens atura de sobte,
i ho tornem a veure tot com abans de l’alba.
La clara ciutat contempla les feines i les murrieries.
Res no pot destorbar el matí. Tot
és possible: n’hi ha prou d’alçar el cap
d’on treballes, i mirar. Nois que es van escapar
i encara no treballen, caminen pel carrer
i fins n’hi ha algun que corre. Les fulles dels arbres
fan ombra als carrers i només manca l’herba
enmig de les cases que ho contemplen immòbils. Quants
a la vora del riu, es despullen al sol!
La ciutat ens permet d’alçar el fron
per pensar, i sap prou que farà doblegar-nos.

(De Lavorare Stanca (Treballar cansa), 1943. Trad. Josep M. Muñoz)

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!