Prendre la paraula

jordimartifont

28 de febrer de 2015
0 comentaris

Camel… com m’agrada equivocar-me

imagen_portada.php
https://www.youtube.com/watch?v=C5mGKGxf_cU
Aquest dimecres, després de l’Assemblea de la CUP de Tarragona, vaig fer cap a l’Assemblea de l’Ateneu Llibertari Alomà i mentre xerràvem em vaig quedar mirant un munt de cintes de casset que hi havia en un recipient quadrat. Em van dir que agafés les que vulgués, que venien d’una casa okupada desallotjada i les volien tirar perquè no sabine què fer-ne. Eren cintes diverses però guanyaven les dels anys 70 en quantitat. Vaig agafar-ne alguna de Raimon, Poco, Rike Wakeman i dues de Camel. Fa dos dies que escolto les de Camel i sincerament crec que són un grup immens i que com sempre, i m’agrada que passi, he de reconpeixer que vaig menysprear fa anys. Equivocar-se és gran quan és així. Fan volar, no són només banda sonora de fons. Són palanques cap a l’infinit que és el que la música molts cops a mi em dóna. La possibilitat de viatjar sense ni tancar els ulls. Camel com a exemple. Com m’agrada equivocar-me i treure’m les petites mostres d’autoritarisme musical en aquest cas…

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!