Prendre la paraula

jordimartifont

23 de gener de 2015
0 comentaris

A Tarragona, la CUP obre la porta a presentar candidatura a les municipals

ajuntament

Aquesta va ser la candidatura que la CUP va presentar a les municipals fa quatre anys. Les properes Eleccions tot apunta que n’hi haurà una altra.

(Comunicat de la CUP de Tarragona)
La CUP de Tarragona té la voluntat de concórrer a les eleccions municipals en el marc d’una candidatura que aglutini el màxim d’organitzacions, col•lectius locals i persones a títol individual possible, sempre que es tracti d’una aposta sense ambigüitats per una candidatura municipalista rupturista en tots els sentits possibles, que inclogui la ruptura amb aquelles organitzacions que han facilitat activament o passiva la perpetuació del sistema.

La CUP de Tarragona s’entén a si mateixa com una eina al servei de les lluites populars en defensa dels drets socials, nacionals, lingüístics, ecologistes, d’igualtat de gènere i d’alliberament sexual… en clau municipalista. S’entén a ella mateixa com un engranatge més al servei de la transformació de la societat, i es fa seva la consigna «pensar globalment, actuar localment».

És per això que entenem que una candidatura rupturista ha de permetre materialitzar un trencament múltiple, absolut i decidit amb tot allò que possibilita la perpetuació de l’ordre social imperant, recordem, hereu de la dictadura franquista. En aquest sentit, la CUP aposta per una candidatura que no superposi cap lluita per davant de les altres, i molt menys que renunciï a una d’elles. Tenim clar que no hi ha alliberament nacional sense l’alliberament social del nostre poble, alhora que no hi ha alliberament social del nostre poble, si no se’ns reconeix com a tal, sempre en un marc d’igualtat.

Apostem per una candidatura que trenqui amb el discurs dominant, perquè rebutgem una manera d’entendre el món que no qüestiona les desigualtats, que amaga l’existència de classes socials i alhora justifica l’explotació d’una sobre les altres, que no busca la solidaritat entre els pobles, sinó la justificació de les invasions i els genocidis que serveixen per a enriquir les elits financeres.

Volem un trencament amb la cultura del possibilisme perquè pensem que cal reivindicar tot allò que és just, tot allò que representa una millora de les condicions de vida de les classes populars, així com denunciar tot allò i a tota persona que atempta contra els interessos del poble, independentment del seu poder.

Considerem que la ruptura també ha de ser amb la tònica habitual de buidar les paraules de contingut, en base a una política frívola i de màrqueting electoral: defensar els drets socials, la sobirania nacional, el feminisme i la llibertat sexual, l’ecologisme… ha de traduir-se en un discurs i, per suposat, en una pràctica coherent, compromesa, valenta, que eviti els silencis, els pactes i mirar cap a una altra banda.

La ruptura que reivindiquem ha de ser també amb la concepció i amb el sentit que se li atorga al paper de les institucions i de les pròpies candidatures. Considerem que les transformacions profundes no s’originaran en el si de les institucions, amb un funcionament i uns condicionants dissenyats per què per molt que canviïn les coses, no canviï res. És per això que entenem les institucions com un front de lluita més, i com una eina de canvi al servei de les lluites populars.

D’altra banda, la CUP de Tarragona reivindiquem la ruptura amb tot allò més concret i pràctic. Primer de tot, apostem per una ruptura amb les jerarquies, l’obscurantisme i el centralisme típic de les formacions polítiques; apostem, per contra, per l’assemblearisme, la transparència i l’autonomia municipalista. En segon lloc, entenem que hi ha d’haver un trencament amb els privilegis de les persones que viuen de la política i amb la proliferació de la classe política, amb la limitació de mandats i salaris. I en tercer lloc, volem que la ruptura també es desenvolupi amb la manera d’organitzar el seguiment de la política municipal, que concep les formacions polítiques com a ens desvinculades de les lluites i organitzacions populars, amb l’excepció que vulguin treure’n algun benefici directe (com és el cas dels vots). Pel contrari, el seguiment de la política municipal i la presa de decisions d’una candidatura ha de permetre una participació real i directa dels moviments socials i polítics, alhora que la presència al carrer de la candidatura ha de ser una tònica habitual.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!