Prendre la paraula

jordimartifont

20 d'octubre de 2014
0 comentaris

Llunas perd la pols, jo guanyo una mica de vida

LT_331-340
Lliurada la primera versió de tots els capítols de la tesi sobre Josep Llunas, “La Tramontana” i la literatura anarquista catalana del segle XIX, menys la introducció i les conclusions, la feinada que queda és gran però res a veure amb la immensa que fins ara he fet.
Hi ha hagut dies de plegar i ja ho farà un altre, però com que no he plegat ni ho ha fet un altre ja puc afirmar quatre coses:
1.- Aquest país farà cagar mentre mantinguem tanta pols damunt pilars bàsics; i en queden munts per desenterrar.
2.- Als Països Catalans cal refer i reexplicar munts de coses per entendre algunes de les que passen avui o ens han portat fins a aquí.
3.- La literatura del poder, feta per al per i des del poder, esborra tot el que no sigui poder.
4.- Cal que publiquem i llegim molt i molt per no dir ximpleries cada dia, jo abans que ningú altre, però no sol.
Eren quatre però n’afegeixo una altra: el catalanisme anarquista va existir al XIX, el protagonitzaren els anarquistes capdavanters en el seu moment (sobretot al voltant dels anys 80), arribaren a crear una cultura que hagués pogut ser hegemònica i aconseguiren construir amplis espais d’autonomia. L’Estat ho va desarticular tot amb el Procés de Montjuïc i la detenció i tortura sistemàtica de tots els líders obrers, anarquistes, republicans federals…És una obvietat però cal dir-la perquè si aixequem el cap cal no oblidar que ens el voldran tallar, com sempre ha passat, menys quan no ho han pogut fer. I no podran.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!