Prendre la paraula
jordimartifont
I és clar que anirem a votar el 9 de Novembre… sense deixar de dir que Mas és un lladre i ens ha robat a totes i tots la possibilitat d’un referèndum d’autodeterminació reconegut internacionalment i amb totes les garanties malgrat portés un altre nom. Mas i CyU, CyU i Mas. Però el 9 votarem!
I és clar que votarem Sí i Sí, perquè aquesta estafa del 9N tal com ha quedat i tal com era abans si votes el que alguns pensem t’invalida el vot i no et permet anar més enllà. I, per tal que hi hagi partit i poder anar més enllà, cal votar Sí i Sí.
I és clar que continuarem actives i actius per aquest país pintat de color groc… Cada dimecres o dijous, segons els llocs, ens posem la samarreta groga, a vegades sola i, si fa frescor, davall, per exigir que l’escola pública sigui de qualitat i no s’apliqui la Lomqe i no es tiri endavant la Lec, que és el que està fent la Rigau davant dels nostres nassos mentre saltironeja dient “sí, sí… que us l’estic fotent…”
I és clar que estem per una “llista de país”, “unitària” i “incloent”. Perquè sabem que aquí hi haurà plebiscitàries, eleccions en què hi haurà la llista de CyU, que és d’antipaís perquè inclourà els que el retallen i el venen al Banc Central Europeu (Mas-Collel), els que tanquen plantes d’hospitals per obrir-ne de privades (Boi Ruiz) o augmenten les ràtios de l’escola pública fins a l’impossible (Rigau) o altres de nous i més “professionals”. Aquesta llista intentarà amagar les seves vergonyes fent una llista conjunta amb ERC i ERC, que segons totes les enquestes hauria de guanyar les Eleccions després de decennis de ser els tercers o els darrers, sucumbirà a les pressions d’Òmnium i ANC, que com que són transversals empentaran cap a l’acceptació del neoliberalisme, que és el més “criminal”…, perdó, “transversal”, dels sistemes.
I és clar que nosaltres farem una “llista de país”, precisament amb aquells que el defensen i no el volen destruir. Perquè el país som totes i tots, totes i tots, totes i tots. I la pobresa augmenta i, encara que no surti per TV3, té culpables i són al govern actual i volen ser en el futur. I milers i milers de persones no tenen els drets bàsics perquè no els consideren ciutadans (tancarem els CIE!), i són detinguts i amenaçats d’anar a la presó si defensen la terra i no es pleguen a l’especulació (absolució detingudes Pla Caufec!), i perseguides si volen fer créixer la democràcia (prou persecució al Multireferèndum!), i són fetes fora de casa per una planificació desastrosa de la ciutat (prou turisme massiu!), i són perseguits per alliberar espais (solidaritat amb El Teler), i són expulsats de la feina si defensen els seus llocs de treball (solidaritat amb Panrico i prou EROs!), i reben violència si són dones pel fet de ser-ho (prou patriarcat!) i moltes coses més que no cabrien en aquest article perquè la nostra “llista de país” mai no s’acaba. Ja ho he dit, del país que som “totes i tots”.
I és clar que la farem la “llista de país”. Però sense que hi sigui cap economista ultraliberal com Sala Martín, ni cap voltor com Rigau o Boi Ruiz, ni cap “intel·lectual amb cervell de micròfon” com Pilar Rahola, ni cap dels “banquers que caguen misèria pels pobres de merda” com Isidre Fainé, ni cap polític “amb horitzons de merda”… perquè aquest és un país divers, no només format per llepaires i corruptes, per ultraliberals i privatitzadors, per grans empresaris i multinacionals. Perquè que hi hagués una llista que es digués “de país” amb gent que l’està destrossant seria riure-se’n de les paraules. Perquè ara ens cal i serà una llista de país, del país de totes i tots, de totes i tots, de totes i tots.
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Quan voste escriu que en Mas “ens ha robat a totes i tots la possibilitat d’un referèndum d’autodeterminació reconegut internacionalment i amb totes les garanties malgrat portés un altre nom.”
A quin “referèndum” es refereix?
Si es refereix al “referèndum” del [primer] 9N, cal tenir en compte que és el mateix que el “referèndum” del [segòn] 9N: Una consulta/enquesta sense cap força decisòria… Res aveure, doncs, amb un referèndum seriós com es fan a Itàlia o a les democràcies “ultraliberals” de Suïssa o els EUA [“Ave retro, Satan!” cridarà al Cel més d’un que es fa dir agnòstic].
Sense tenir cap “reconeixement” internacional ni cap “garantia”, jo penso votar (“participar”, que diria el prim-mirat de Joan Herrera) a aquesta consulta/enquesta. Talment com vaig votar al Multireferèndum, que tampoc no tenia cap “reconeixement” ni “garantia”.
Per fer un acte democràtic no ens calen ni reconeixements ni garànties de cap tipus: solament amb la llibertat individual n’hi ha prou. I no s’ha de temer quant hom fa ús de la seva llibertat. Bé, això pot semblar massa liberal-burguès (i anarco individualista), però tant se m’hen fot l’etiquetatge… (“Si Déu és amb mi, a qui he de temer?”).
I pel que fa a les llistes electorals, crec que hi ha d’haver llibertat per presentar-se qui vulgui.
El que no és de rebut, sr. Jordi Marti Font, és pressuposar unes llistes electorals que encara no existeixen, i el decantament d’unes postures polítiques i/o econòmiques d’unes organitzacions (Òmnium i ANC) que encara no han obert boca per demanar el vot per a uns i altres.
I tant pais són la de “cervell de microfòn” (Pilar Rahola) com la de “cervell plà” (Silvia Coppulo); com els senyors parlamentaris Rivera o els de la CUP (que tant l’un com l’altre cobren el mateix sou).
Sembla que alguns de l’EI el primer que farieu, “després de la pressa del poder”, seria obrir centres de reeducació [“púbilcs i gratuïts”, off course] per tots aquells que no pensessin o actuessin segons les vostrès conviccions…
Ningú té la exclussivitat del “poble”. Ni la exclussivitat de la “llista de país”. Ningú, incloent-hi en aquest “ningú” a la “llista de totes i tots, de tots i totes, de totes i tots, de tots i totes, etc., etc.”.
Ves a saber, si al final la CUP, ERC, CDC i sectors independentistes del PSC, d’IC-V-EUA i exPP no fan una llista conjunta… De coses més rares s’han vist a la vinya del Senyor!
Atentament, i bona setmana