Prendre la paraula

jordimartifont

1 d'agost de 2014
0 comentaris

Josep Llunas i Pujals: “Del país de la convicció” X

índexCartes d’un convençut als fidels a l’ideal

Benvolguts Fidels: Deia en l’anterior: «Les privacions i la misèria que ens aclapareren tenen lloc enmig de l’abundància». Demostrar-ho és la meva tasca d’avui, aprofitant els excel·lents treballs amb què sobre els productes de la terra i els de la indústria ha enriquit Kropotkin la sociologia.

 Fàcilment convindrà tothom que l’actual organització de la societat limita excessivament la producció de la terra i que la propietat individual és un obstacle per al conreu científic i racional. La propietat individual és funesta per aquestes raons: 1a, els milions de vedats i fites i les servituds conseqüents disminueixen una part molt considerable de bones terres; 2a, els grans propietaris, que en molts casos destinen a l’esbarjo, la casa per exemple, molts terrenys útils per a l’agricultura, produeixen també una disminució important del terreny conreable; i 3ª, la ignorància del pagès i la falta de cohesió entre els petits propietaris tenen l’agricultura sotmesa a la rutina.

 A pesar d’això, considerant les estadístiques oficials de 1881 a 1886 dels Estats Units i Europa, descomptant algunes nacions que pel seu endarreriment no subministren cap dada, resulta:

 1r. La població d’Europa i dels Estats Units el 1886 era de 407.360.000 habitants.

 2n. La producció total de substàncies alimentàries a Europa i els Estats Units el 1886, composta de pa de blat i d’altres cereals, llegums, fruites, carns caça, llet, ous, peixos, etcètera, era de 438.092.400,000 quilograms, i 12.000.000.000 de litres de vi.

 3r. Corresponien, doncs, a cada individu, 1.075 quilograms d’aliments i 30 litres de vi.

Segons els últims experiments científics, l’home adult i en perfecte salut ha de consumir 1.000 grams d’aliments rics en carboni (pa, llegums, etc.) i 300 grams d’aliments, nitrogenats (carns, ous, formatge, etc.), o sigui, 1.300 grams d’aliments sòlids. Per suposat que aquesta xifra representa un terme mitjà molt extens, perquè en el conjunt d’habitants s’ha de tenir en compte que hi ha nens, vells, malalts, la ració diària dels quals és molt més petita; però no rebaixarem res per facilitar el càlcul en números rodons: cada individu necessita 474 quilograms anuals de substàncies nutritives.

La Terra dóna 1.075 quilograms per a cadascú, que és molt més del doble del que es necessita, i si volem descomptar el que mengen de menys els nens, vells i malalts, es pot perfectament elevar al triple.

Hi ha un excedent de substàncies alimentàries de més de 245.000 milions de quilograms, mentre hi ha un gran nombre de gent que mor de fam.

Per a què es fa servir aquest excés enorme de comestible? La cria d’animals, la fabricació de beguda, el que es perd per falta de mitjans de comunicació, el que es podreix als magatzems esperant en va l’oportunitat d’una pujada de preus, el malbaratament del luxe i de la supèrbia dels rics, etc.

 No hi ha estadística capaç de reduir a xifres exactes aquest brutal desconeixement de les regles més elementals de l’economia. Com a prova, heus aquí alguns exemples: hi ha països que per dificultats de transport deixen podrir la collita; a Sardenya hi ha boscos tarongers absolutament perduts per la distància que els separa de les costes; als Estats Units hi ha extenses regions que fan servir el blat de moro com a combustible; se sap d’un propietari, exproletari, i com aquest n’hi ha moltíssims, que per donar-se importància mantenia una gossada de cent gossos de diverses castes, per a l’alimentació dels quals gastava diàriament una quantitat de llet, pa i carn amb la qual podien mantenir-se més de vint persones, mentre que els pagesos que conreaven les seves terres patien gana i la humiliació de veure’s inferiors als gossos de l’amo. I això no és excepcional: l’aristocràcia és apassionada bestialment en la cria de gossos i cavalls, i amb el que malgasta per sostenir a l’altura de la seva estupidesa el que exigeix la seva afició a la caça i a les curses es podrien mantenir tots els afamats del món civilitzat.

No vull dir res del que hauria de fer-se per combatre el que es fa. El meu objecte ha sigut demostrar que, a pesar de la pietat dels místics, de la saviesa dels legisladors i de la bondat dels governants, cada afamat que corre pel món té tres racions abundants, higièniques i saboroses a la seva disposició, elaborades per la naturalesa i per la solidaritat humana, i que si, a pesar d’això, mor de gana, és perquè hi ha errors i infàmies convertides en institucions polítiques, religioses, jurídiques, etc., que són molt respectades, quan solament mereixen que l’huracà revolucionari se les emporti.

Amb això, esperant que on diu, en la carta anterior, “reputacions”, hi llegiu “refutacions”, us desitja salut.

7 d’abril de 1895

Pau Veritats

La Tramontana, número 656, 12 d’abril de 1895, pàgina 2-3

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!