Prendre la paraula

jordimartifont

24 de juliol de 2014
0 comentaris

Josep Llunas i Pujals: “Del país de la convicció” V

Cartes d’un convençut als fidels a l’ideal

Jerico5Benvolguts Fidels: Acabàvem la carta anterior afirmant que deixàvem un punt fix per a la crítica del que és existent i la determinació positiva del fonament essencial de la societat futura.

Quan es parla de l’objectiu d’una manera tan absoluta que la raó el sanciona, fins al punt que el partidari troba satisfacció plena i l’adversari concedeix davant l’evidència, no podem, a imitació del savi de l’Antiguitat, llençar-nos al carrer cridant eureka (jo he trobat), sinó que hem de donar temps a la reflexió i repetir: —Doneu-me un punt de suport i remouré el món amb la meva palanca.

Un punt de suport necessitem, i aquest no existeix en la suposada revelació, ni en la tradició mística, ni en la legalitat existent, ni el donaran, per molt que parlin de progrés, les classes privilegiades: hem de cercar-lo nosaltres; i com que el progrés és cert, encara que no ho sigui en les falses interpretacions que corren sobre la filosofia de la història, el nostre ideal haurà de ser per nosaltres arribat a la pràctica, i complir la profètica amenaça de Proudhon que deia: «Si la burgesia llença la bandera del progrés, la recollirà el proletariat, i amb ella farà la revolució social que doni satisfacció completa a les seves legítimes reivindicacions».

Permeteu-me una digressió:

Els hebreus, quan pelegrinaven per a possessió de la terra promesa, van arribar davant de Jericó, ciutat fortíssima, i, després d’envoltar-la diverses vegades en processó, més com a exaltats místics que com a guerrers valents, van tocar les seves trompes de plata, i a l’estrèpit es van enfonsar les muralles com en una comèdia de màgia, i els jueus van saquejar la ciutat i van reduir-la a sang i cendra. Després, mentre l’exèrcit jueu lluitava contra els amorreus en els camps de Gabaon, Josué va manar al sol deturar la seva cursa fins obtenir la victòria completa per l’extermini dels seus enemics, i el sol va obeir el mandat del cabdill jueu.

Això us farà riure. Doncs així textualment ho va escriure Moisès inspirat pel seu Déu, que tot sovint es comunicaven i feien petar llargues xerrades sobre la sort del poble escollit.

Per la meva part, jo crec, i per això he fet aquesta cita, que la relació bíblica es funda en la fàtua pretensió amb què el ‘manso’ creient suposa que els seus propòsits s’han de realitzar sense l’esforç i el treball necessari.

No és la societat del privilegi burgès i de l’esclavitud proletària una Jericó que s’enfonsi davant de les manifestacions revolucionàries, ni tampoc s’han d’interrompre les lleis naturals per donar-nos gust, sinó que hem de constituir una força per la ciència, pel nombre i per la constància.

I ara, tornant a allò del punt de suport, diré: com a desheretats que som de la societat, hem de conquerir la participació que ens correspon en el patrimoni de la humanitat, i per aconseguir-ho no hi ha un altre mitjà que fer-ho amb el nostre saber, amb la nostra organització, i amb la nostra invencible constància determinar la forma racional de la propietat, practicar l’expropiació dels actuals usurpadors, i donar al treball el caràcter de deure universal que li correspon, i al producte el de dret universal que ha de tenir també.

Potser dirà algú que predico la paciència i amb ella la continuïtat de la iniquitat a dalt i dels sofriments a baix; però qui es trobi en la integritat del judici, i d’aquest em refio, veurà que la fe irracional és una rèmora, origen constant de desenganys i escepticismes, i la fe conscient promet resultats segurs, infal·libles i matemàtics. No es pot creure en l’enfonsament de les muralles de Jericó, però tothom sap que la burgesia va triomfar en la revolució francesa perquè havia sigut capaç d’escriure prèviament L’Enciclopèdia.

Ja que us he parlat de la propietat en la carta anterior, de l’expropiació us en parlaré en la pròxima venidora; i pregant-vos que em dispenseu per la poca substància de la present, us desitja salut el vostre amic

10 de febrer de 1895

 

Pau Veritats

La Tramontana, número 648, 15 de febrer de 1895, pàgina 2

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!