Prendre la paraula

Cartes d’un convençut als fidels a l’ideal

Benvolguts fidels: Els antics grecs, mestres en la filosofia i en l’art, van representar la veritat per mitjà d’una donzella despullada. L’oportunitat i el mèrit de tal representació té encara més valor que totes les figures de la idolatria mística. No en va, la humanitat, desencaminada pel fanatisme i la intolerància del cristianisme, convertit en dèspota del món, va tornar amb el Renaixement la vista a aquella Antiguitat en mal hora abandonada en començar la funesta edat mitjana.

Aquella ficció simbòlica ensenya que en res valen les vestimentes amb què la supèrbia, el costum o l’autoritat vulguin enfosquir l’essència de la veritat perquè el sentit comú i la raó no brillin amb la seva esplendor natural. Dit en altres termes per facilitar la comprensió del meu pensament: sobre assumptes referents a la consciència i a les relacions dels homes en societat trobareu que la tradició, la legislació i l’opinió dels savis —donant aquest nom als que s’erigeixen en mestres de la humanitat— està en desacord amb els vostres ideals; i si tot aquest conjunt d’idees és rutinari i convencional, i vosaltres us inspireu en aquell fons de justícia immanent que constitueix el funcionament regular de les facultats humanes, jo us garanteixo que vosaltres tindreu raó contra tota classe de sofismes. El vostre judici es manifestarà despullat de gales retòriques, no tindrà el prestigi que dóna a l’error l’existència d’una llarga sèrie de generacions, ni tindrà naturalment per fonament la història, però brillarà amb tots els signes de l’evidència.

Però la raó que m’heu de proclamar contra la imposició del predomini i de l’autoritat no us autoritza per ser superbs i autoritaris, perquè ser just és condició essencialíssima per ser bon servidor de la Veritat. Heu de reconèixer que els errors que refuseu van ser una justificació i una veritat d’èpoques passades; que tal és la llei del progrés, en virtut de la qual la humanitat va de la ignorància absoluta a la constitució de la ciència i de les relacions socials imposades inconscientment per la necessitat a la societat relativament perfeccionada per dirigir-se a aquella que contingui la perfecció absoluta. Aquest és l’ideal gran i preciós pel qual lluitem, i que la raó promet com a resultat total dels esforços i sacrificis que els pensadors i revolucionaris passats, presents i futurs han fet i faran. Per tant, si teniu perfecte dret per rebutjar una imposició injustificada, teniu al mateix temps el deure de no imposar-vos a ningú, i per a l’èxit feliç del vostre treball només us queda un camí: la persuasió.

Estic perfectament i absolutament d’acord amb Bakunin: «Sóc amant fanàtic de la llibertat, considerant-la com a únic mitjà pel qual pot desenvolupar-se i engrandir-se la intel·ligència, la dignitat i la felicitat de l’home»; però aquesta llibertat que vull per a mi, he de deixar-la íntegra ara i sempre als altres. En cas contrari, m’erigiria en àrbitre i dispensador del que no és meu, i aquest poder que l’home lliure no reconeix en ningú, encara que a la força abaixi el cap davant de les institucions del privilegi, si ho vol per a si, si creient-se posseïdor del secret de salvar la humanitat excomunica, tiranitza o martiritza els qui com ell no pensen, més que un revolucionari serà un infeliç sense equilibri intel·lectual i, per conseqüent, la seva propaganda i el seu treball resultaran com a mínim incongruents.

Crec molt convenient, per donar més força a la tesi sostinguda en aquesta carta, citar un gran pensament de Martí Borràs que pot considerar-se com el testament d’un màrtir de l’Ideal: «Treballeu tant com pugueu perquè la fraternitat humana sigui un fet, però per mitjà del convenciment, com jo ho he fet; perquè heu de tenir entès que la bondat i la llibertat, quan s’imposen per la força, perden el seu benèfic caràcter per convertir-se en el més dolent del món per a aquells que no ho admeten.»

Plego per avui, i fins al correu vinent.

Us desitja salut i severitat de judici per despullar-vos de tota mena de preocupacions. El vostre amic.

13 de gener de 1895

Pau Veritats

La Tramontana, número 644, 18 gener de 1895, pàgina 2

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!