Prendre la paraula

Cartes d’un convençut als fidels a l’ideal

Benvolguts Fidels: trastorns naturals, circumstàncies inevitables en la vida, produïdes per la ignorància que fa caminar la humanitat a les palpentes, van portar allò que en termes amb pretensió de literaris se’n diu «el fet de cobrir amb un vel l’estàtua de la llei», i que en paraules clares i ben tramontanaires no és altra cosa que «obrir un període d’arbitrarietat.»

Però el temps passat d’aquesta manera no és pas perdut, perquè el temps és moviment, acció, vida i, per tant, mai pot ser estancament ni tampoc reacció, retrògradament. De manera que en reparar l’absurd de suprimir la llibertat per un decret amb l’absurd de decretar la llibertat per un altre decret, ens trobem, vosaltres, amb el vostre coneixement del passat i amb la vostra fe de l’avenir, jo amb la fermesa pròpia del meu país; és a dir: vosaltres il·lustrats per l’experiència que demostra que la Veritat i la Justícia s’imposen per l’exposició racional i per la crítica de l’error —no per la temeritat del fanàtic—; jo armat amb la invencible lògica, amb els criteris dels principis llibertaris; dualisme aparent que estic ben segur que ha de resoldre’s amb la unanimitat del pensament, de procediments revolucionaris i de triomfant justificació. (Continua)

He de donar principi a aquestes correspondències mostrant-vos un perill i donant-vos un consell, dels quals podeu fer-ne el cas que cregueu convenient en ús de la vostra llibertat, encara que el que es dóna desinteressadament, si representa la prudència i la veritat, solament pot ser refusat per l’ignorant ingratitud: trobareu treballadors que us proposaran anar a la llibertat pel terror, burgesos que procuraran fer-vos creure que la llibertat per la qual sospireu és una utopia, sacerdots que tractaran que inclineu el cap davant de la tradició mística.

Tots tres tenen una sèrie de sofismes per acreditar el seu article, però tots s’equivoquen o menteixen. Jo no fixaré ara la moralitat de cadascú.

Considereu que el terror és injust per naturalesa i indigne pels seus efectes, i que si es fa servir amb una bona finalitat converteix el redemptor en botxí, i tan repugnant pare no engendrarà mai la verge bellesa de la nostra esperança. El terror no ha estat mai el resultat d’un càlcul; cap partit, com no sigui el dels enemics del progrés per conservar una situació tirànica, l’ha escrit en el seu programa de procediment, i només ha sobrevingut com a conseqüència de la lluita. Aparteu-vos, doncs, del terror sistemàtic que per un moment ha vingut a deturar la majestuosa marxa de les reivindicacions proletàries.

Respecte de l’escepticisme burgès, ja comprendreu que no us demanen altra cosa que una treva il·limitada perquè els deixeu gaudir i digerir tranquil·lament. La vostra complaença en aquest cas seria una complicitat, una alcavoteria, a costa de la vostra sang i de la vostra dignitat. No caigueu mai en aquesta baixesa.

A la fe clerical, gireu l’esquena: la doctrina que està en oposició a les demostracions de la ciència i que en vint segles de dominació i explotació es troba encara en la categoria de programa, fins a constituir això que se’n diu socialisme cristià, està desacreditadíssima. Sense la protecció de l’Estat, que és el que en temps de la Inquisició es deia braç secular que executava les sentencies del sanguinari Tribunal de la Fe, no quedaria ja cap rector de missa i olla ni vella xafardera i devota per contar-ho.

I amb això ja n’hi ha prou per introducció, i fins a la pròxima us desitja salut i claredat d’enteniment el vostre amic.

6 de gener de 1895

Pau Veritats

La Tramontana, número 643, 11 gener de 1895, pàgina 3