Prendre la paraula

jordimartifont

28 de setembre de 2006
3 comentaris

El llibre “Entendre Occitània” de Josep Serra Estruch

Aquest és un llibre difícil de trobar però que cal llegir, demanar-lo a qui el tingui, fotocopiar-lo, buscar-lo en llibreries de vell… ?Entendre Occitània? va ser publicat el 1989 a l?editorial ja desapareguda El Llamp.

Aquest és un llibre difícil de trobar però que cal llegir, demanar-lo a qui el tingui, fotocopiar-lo, buscar-lo en llibreries de vell… ?Entendre Occitània? va ser publicat el 1989 a l?editorial ja desapareguda El Llamp. Amb aquesta obra, el malaguanyat Josep Serra Estruch havia guanyat el Premi Rei en Pere atorgat pel Centre d?Agermanament Occitano-Català (CAOC) i alhora inaugurava la col·lecció Acràcia de l?esmentada editorial. En la nova col·lecció de l?editorial independentista s?hi anunciaven obres com ?Un àcrata anomenat Ramon Llull?, ?Dones Llibertàries? o ?El sol de l?Anarquia? que mai es van arribar a publicar ja que l?editorial va plegar. El llibre és un aplec d?articles-entrevistes, actualitzat en el moment de la publicació, publicades al setmanari ?L?Esplai?, del qual Serra n?era director. Tal com diu l?autor en la contraportada del llibre: ?només és una mica, un tast, un principi de veritable reflexió, de qüestionament i posicionament que haurien d?haver-nos arribat d?una manera més natural, sense tanta enganyifa i desinfoirmació per endemig?. És també un cant al corrent llibertari que traspassa a través dels segles per les nostres terres i que, de tard en tard, deixa la seva tasca profunda per irrompre amb diversitat de formes.

            Les paraules de Serra Estruch, sàvies, ens porten a conèixer una sèrie de personatges, alguns reals i altres en entrevistes inventades, que eren o havien estat importants en el devenir de la nació occitana i de les lluites que al llarg de la història s?hi han donat. I és a través d?aquestes entrevistes que anem fent-nos un dibuix mental de les afinitats nacionals entre els Països Catalans i Occitània i alhora entre les lluites socials que s?hi han desenvolupat al llarg de la història          -amb una especial parada, per la seva importància, en el món dels càtars- i la nostra lluita llibertària.

            Serra hi entrevistava Pèire Bec, de l?Institut d?Estudis Occitans; Carles Camberoque, fotògraf del Carnaval occità; el polític Robert Lafont; l?inspector d?ensenyament Pèire Lagarda; la pofessora universitària de Tolosa Maria Clara Viguier; i així fins a 29 personatges, els contemporanis entrevistats realment i els històrics en entrevistes simulades, que suposen un fresc ampli del poble occità vist des dels anys vuitanta. Seria una bona ideaque algú actualitzés l?obra ara o en fes una de nova d?accés a un país que en no tenir estat és, com el notre, secret al viatger que hi passa i fins i tot a molta de la gent que hi viu.

            Aquesta petita ressenya vull que serveixi també per homenatjar Josep Serra Estruch, un altre personatge de la CNT i director de la revista ?Catalunya?, que demana una biografia amb cara i ulls immediatament, a veure quin historiador s?hi anima.

            Jo, per la meva part i sense valor ni coneixements per fer l?obra que demano, em limito a incloure a continuació una petita aproximació biogràfica, sempre insuficient, a un perosnatge que penso que destaca tant pel que va fer com per les seves idees avançades, en l?aspecte social, nacional i pedagògic, un veritable ?homenot? a la manera que feia anar el mot Josep Pla o el fa anar ara Xavier Garcia.

            Biografia de l?autor: Josep Serra Estruch va néixer a Bràfim (Alt Camp) l’any 1921. Especialista en mitjans de comunicació, fou el creador de l’Escola de Mitjans Audio-Visuals (EMAV) de Barcelona, pionera a la península. Premiat a diversos certàmens nacionals i internacionals de cinematografia, la seva dedicació al cinema infantil es recull en el llibre "Cinema formatiu", premi "Antoni Balmanya" 1968. Membre actiu de la resistència contra el franquisme, realitzador de la primera publicació clandestina ("Superació"), formant part del Consell Nacional i de l’Executiu del Front Nacional de Catalunya (FNC), de la seva estada a la presó amb Consell de Guerra ha restat el llibre "Contes de la mar exacta", premiat als Jocs Florals de París l’any 1959. Pertanyent a la CNT durant cinquanta-dos anys, va ocupar càrrecs de responsabilitat successivament als Sindicats de Professions Liberals, d’Administració Pública i secretari general de la Federació Local de Barcelona, així com director de la revista "Catalunya". La seva extensa col·laboració en revistes especialitzades i premsa el va fer mereixedor del premi periodístic que concedeix anualment el diari "El Ideal Gallego". Cofundador dels Instituts de Ciències de l’Educació (ICE), va ser dintre d’ells president del Seminari Permanent de Tecnologia Educativa, englobant la totalitat de les universitats espanyoles en una tasca d’investigació i descentralitzadora. President de l’Aliança de la Democràcia Socialista, va figurar com a cap de llista de la coalició electoral Aliança per la República en les Eleccions al Parlament de Catalu-nya l’any 1988. Fou president de l’Associació Professional de Titulats en Imatge i So de Catalunya i membre del Comitè d’Enllaç Europeu per una internacional dels treballadors i els pobles.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!