Prendre la paraula

Entrevista al periodista i ecologista Xavier Garcia.

Xavier Garcia és periodista i ecologista, autor d?una nombrosa bibliografia relacionada tant amb la defensa mediambiental com amb la cultura del país i els moviments alternatius al capitalisme. Acaba de publicar ?Trenta anys de cultura ecològica? a l?editorial La Busca i ?Empaitant gent a París?, a l?editorial gironina CCG.

-Com a periodistes ecologistes vau inaugurar un espai que no existia als anys 70.

Vam començar al 1977, tot i que individualment ja havíem fet alguna cosa en aquest espai. Vam començar amb força, vam fer públic un manifest, vam començar a fer la revista ?Userda?; el primer número va sortir el 15 de juny del 77, el dia de la primeres Eleccions.

-Qui formàveu aquest col·lectiu?

-El Jaume Reixach, el Santi Vilanova, el Pep Català, jo mateix… tot i que hi havia molta altra gent que es va apuntar inicialment i després no va continuar. Nosaltres estàvem en els diaris, en aquella època, al ?Diari de Barcelona?, a l??Avui?, al ?Correu Català?, al ?Noticiero?, al ?TeleExprés?. Vam intentar crear un esperit informatiu nou en el sentit de fer veure que una cosa era l?eufòria per tot el que s?anava aconseguint però en el fons allò era només la superestructura. I ja vèiem que si no hi havia una oposició pública de la gent afectada per tot el que s?havia plantejat als seixanta amb el ?desarrollismo? allò podia continuar i augmentar.

-Vosaltres us situeu en aquell moment al costat de la gent que planteja l?ecologisme a primera línia a nivell mundial.

-Sí, sempre hem mantingut un contacte internacional amb la primera línia de pensadors i persones que feien aportacions noves a tota una cultura europea que es nodria de gent de molt diverses procedències. Gent que va pensar molt aviat en contra i al marge del sistema democràtic dominant, Dénis de Rogemont, Edouard Cresman i altres pensadors. El contacte amb aquesta gent va venir a través del Santi Vilanova, que en aquella època es va encarregar d?establir aquestes relacions.

            Hi va haver uns pioners a l?Estat espanyol també, als anys 74 i 75, com Mario Gaviria, Pedro Costa Morata, José Allende… que van anar donant a conèixer altres models de desenvolupament, altres formes de relació social, altres maneres de produir i consumir. Una discussió que a llocs com França ja feia anys que es tocava i aquí ni es coneixia.

-Com plantegeu l?ecologisme?

El pensament ecològic i alternatiu, o digues-li com vulguis, és un atac frontal al sistema d?organització social que està establert i per desgràcia plenament consolidat. Llavors, tot i que hi ha molta gent ni electoralment ni a nivell organitzatiu el món ecologista ha aconseguit aglutinar un nombre important de gent. La presència pública, amb les formes diverses d?organització populars, sí que ha tirat endavant, en funció de lluites molt concretes que també formen part del combat global. La mostra més clara i evident, després de tants anys de fragmentació, han estat les lluites contra el Pla Hidrològic de l?Ebre, que jo h recollit en llibres com ?Catalunya també té sud? o ?Catalunya es revolta?. Hi explico tot el procés que hi ha hagut des dels anys setanta quan l?oposició al model econòmic dominant era molt escassa, molt petita i fragmentada.

Un dels primers intens per fer una oposició global per bé que minoritària, va ser la qüestió nuclear. La gent intuïa que hi havia alguna cosa que suposaria problemes greus per a una zona però no acabàvem de veure tot el que suposava la introducció de l?energia nuclear, tot i que al cap dels anys sí que hem vist com de gran i de greu ha estat tota aquesta implantació. Igual que amb l?energia, al cap dels anys va passar el mateix amb l?aigua.

Amb el pas del temps vas encaixant totes les peces amb què et van demostrant que des de l?Estat o des dels grans grups financers, des dels anys seixanta hi havia tot un projecte clarament destinat al control més absolut d?aquestes fonts bàsiques, de l?energia, de l?aigua i del territori, dels gran eixos de comunicació, de la implantació massiva de l?ús de l?automòbil privat… Tot aquest model s?ha concretat amb els anys i ens ha portat a aquesta desolació territorial i ecològica que estem vivint.

Avui en dia, estem abocats a la impossibilitat de decidir, ens trobem en una dictadura totalitària de l?alta finança que concep el territori com un rebost d?extracció de recursos per transportar-los als grans centres consumidors. I això crea unes problemàtiques enormes en el dia a dia que és el que estem vivint.

-Alhora, el sistema s?ha anat apropiant de molts dels conceptes ecologistes…

-Hi ha hagut una absorció, una manipulació, una tergiversació i una apropiació de terminologies i conceptes que el pensament alternatiu havia anat elaborant amb el pas del temps i que ara els grans mitjans, la propaganda de les grans empreses i l?Estat, en fi tota la superestructura del sistema dominant ha anat fent seva. Ha estat una forma de desactivar el potencial de revolta que té això, començant pel Partit Popular, que porta com a adjectiu ?popular?, el que ha estigmatitzat la paraula, quan aquesta paraula designa fets i protagonistes que no són representats per aquest partit.

Hi ha una confusió, no sé si deliberada, que ens porta a un empatx i una diarrea verbal i conceptual molt considerable, el que perjudica l?elaboració d?una alternativa teòrica que sigui popular, alternativa, solidària i llibertària i amb tots aquests conceptes que hem anat transmetent al llarg dels anys i que la gent ara escolta com si sentís ploure.

-En l?actualitat, què en penses d?algunes alternatives derivades del món ecologista com el primitivisme?

-Jo comprenc perfectament el plantejament d?aquesta gent, perquè ells han viscut al cor de l?imperi i ells viuen i veuen tot el trasbals que suposa el model que des d?allà s?ha exportat a tot el món. A més gegantisme, a més malbaratament, fan tot el contrari amb la cultura d ela supervivència i l?austeritat, conceptes que ja són propis de la cultura europea i de la catalana. La cultura del menjar poc i pair bé.

Ara, el poble ha desaparegut, ja ho deia Dénis de Rougemont, perquè la dominació del sistema en tots els seus vessant ha desestructurat les xarxes socials. Les ciutats modernes són una prova palpable de la destrucció del fet d?habitar una ciutat. La ciutat moderna actual és el paradigma d?aquest sistema, ens ha convertit en fantasmes consumidors ambulants que anem circulant sense connexió real amb les coses. Costa molt avui articular formes d?oposició que tinguin una solidesa i una permanència ja que la característica del sistema és la fragmentació, la ruptura.

El gran ?èxit? de la Transició espanyola és que l?única ruptura que hi va haver va ser l?ecològica, no la política

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!