Prendre la paraula

jordimartifont

18 de setembre de 2006
5 comentaris

El toc d’atenció exvalencià_38

Realment, el tren
és un espai fantàstic per llegir. Un dels darrers que ha caigut ha estat
?Nosaltres Exvalencians?, publicat per L?Esfera dels Llibres.

Realment, el tren
és un espai fantàstic per llegir. Un dels darrers que ha caigut ha estat
?Nosaltres Exvalencians?, publicat per L?Esfera dels Llibres. En són autors
Toni Mollà, Joan Dolç, Emili Piera, Francesc Bayarri, Rafa Arnal i Manuel S.
Jardí; ressalto per damunt dels altres la feina com a sociolingüista de Toni
Mollà perquè en conec bona part de l?obra amb més profunditat que la dels
altres. I què han escrit aquesta colla? Doncs un pamflet, un libel ple
d?intel·ligència, humor, sarcasme i molts raonaments que cal llegir, rellegir,
comentar i tenir en compte. I no blasmar amb més tòpics encara com han fet
alguns…

?Fills
també d?una tradició insubmisa i laica, antiautoritària i lliurepensadora, ens
ofeguen les portes tancades i els prejudicis elevats a la categoria de virtut
nacional? diuen a la pàgina 20 del llibre. I és una de les seves
característiques a tenir en compte, sobretot tractant-se, com es tracta, d?un
llibre que parla de la nació en construcció però que no accepta els dogmes de
fe que fa prop de trenta anys els deixebles-lectors-seguidors-embafats del Joan
Fuster de ?Nosaltres els valencians? van estendre pel País Valencià i per la
resta de Països Catalans.

Des
del sud, reclamen que se?ls tingui en compte pel que són, alhora que critiquen
els models d?adhesió establerts durant anys i panys basats en virreis culturals
catalanistes (o valencianistes, que en aquest cas vol dir el mateix: Eliseu
Climent), critiquen la manca d?autocrítica, d?esperit lliure i aquesta dinàmica
centre-perifèria que ha convertit els Països Catalans que no siguin el
Principat en ?els altres?, dibuixats i ridiculitzats amb quatre tòpics fàcils.

És
un plantejament semblant a ?Planeta Franja? de Josep Espluga que ja vaig
comentar fa uns mesos. S?hi troben les mateixes recriminacions i les mateixes
notes d?atenció. I cal agrair-los-ho si és que volem entendre què ens està
passant i per què una teoria racional (i nacional) creada sobre un pensament
alliberador com és la proposta dels Països Catalans s?ha estacat d?aquesta
manera i no tira ni endavant i endarrere.

  1. Fora del Principat, la gent planera del poble ho pot confondre facilment com el Països del Principat de Catalunya, el que fa que no ajude gaire a la proposta de Països Catalans.

    Cosa que no passa Castella on no diuen els Països Castellans, si no més be una paraula amb una mena de Ph neutre, com Espanya perô que en el fons li donen el mateix significat amb certs matiços.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!