Prendre la paraula

El paper acumulat en la recent xerrada a Iruña, majoritàriament sobre Euskal Herria però no només, va completant una certa visió sobre aquest país i molts dels seus moviments que ja tenia però que a poc a cop vaig ampliant, alhora que la biblioteca s’enriqueix amb clàssics esquerrans i de l’anticapitalisme peninsular i de l’anarquisme del segle XXI malgrat estiguin escrits en el XX.
-“Telúrica vasca de liberación. Movimientos sociales y juveniles en Euskal Herria” de Jakue Pasqual. Un llibret publicat el 1996 per Likiniano Elkartea que des del pensament complex s’endinsa en aquest moviment de trencament cultural que va viure el País Basc fa uns anys i que alhora va arribar en forma de tsunami a moltes altres nacions sotmeses per l’Estat espanyol. Una bona entrada en la que esperem que més aviat que tard sigui la publicació de la tesi del Jakue per conpeixer a fons el que vam viure o almenys el que van viure i ens va arribar a nosaltres en forma de conseqüencies.
-“Tropicales y radicales. Experiencias alternativas y luchas autónomas en Euskal Herria (1985-1990)” de Jtxo Estebaranz, publicat el 2005 per Likinianoren Altxora. Un llibre per endinsar-se en el món dels pensaments i les pràctiques autònomes en majúscules a partir de textos interpretatius i un recull d’imatges, comics i textos originals del moment. (Continua)

-“Nacionalismno vasco y clases sociales” de Beltza (Emilio López Adán), publicat el 1976 per l’Editorial Thertoa. Un text “clàssic”, si és que es pot utilitzar aquest qualificatiu, del pensament abertzale d’esquerres que cal situar en el seu moment com l’intent de desmuntar el pensanemt nacional del PNB i contribuir a construir els nous pensaments abertzales d’esquerres.
-“La reacción y la revolución”, de Francesc Pi i Margall. Amb un estudi preliminar i notes d’Antoni Jutglar, publicat per Anthropos el 1982. Un text clàssic amb totes les conseqüències però introbable actualment que omple de raons les esquerres de l’Estat en un moment crucial, al voltant del 1868 i les seves conseqüències. Llunas, Llunas, Llunas.
-“La explosión del desorden”, de Ramón Fernández Durán. Un text clarivident quan aparegué i avui mateix, publicat el 1996 per l’Editorial Fundamentos. Cada text del Ramón és imprescindible però aquest en concret ho és més que cap. El tinc a mig llegir de fa anys i ara finalment l’acabarem, tot i que sé que hi tornaré molts cops. També molt difícil de trobar.
-“Anarquismo y política. El “programa mínimo” de los libertarios del Tercer Milenio”, una relectura antològica i biogràfica de Camilo Berneri feta per Stefano d’Errico. Un totxo que fa dies que volia llegir i que potser haurà d’esperar per la seva complexitat i mida però que és un dels textos que més ganes tinc de llegir. Un regal de la gent de la CGT d’Iruña. Moltíssimes gràcies companys i compayes.
Si aneu a Iruña, no deixeu de passar per la llibreria Katakrak, al carrer Major…