Prendre la paraula

Tots els viatges són, també, de paper. I no nomes els que projectem i no acabem de fer que, segons Pessoa, eren els únics que valien la pena perquè sempre eren ern potència i esdevenien així grans, immensos. Tots els viatges són de paper perquè en arribar a casa la meva motxilla vomita paper imprès, divers  i d’anys diferents, amb continguts evidentment diversos, però tots, siguin els que siguin, que han despertat algun onterès en mi, la qual cosa tampoc ñes massa difícil…

-“História Breve do Movimento Operário Português”, de Costa Júnior, publicat el 1964 per l’Editorial Verbo de Lisboa. Una interessant introducció al moviment obrer portugués, en què, entre altres coses, ratifiques la mínima importància del moviment llibertari e+dins del moviment obrer portugués al llarg de la seva història. Quan alguns parlaven, des de l’anarquisme i durant els segles XIX i XX, d’Ibèria hagués valgut més que es referissin a la companyia de vols, tot i que encara no existia…
-“A língua portuguesa”, de Fernando Pessoa, en edició de Luísa Medeiros, per a l’Editorial Assísio & Alvim, dins de la col·lecció d’obres de Pessoa, assaig publicat a Lisboa el 1977. Pel que he vist fins ara, un text que aprofitaré en moltes edicions de ·Les paraules són punys”.

-“L’educació de l’estoic”, de Fernando Pessoa, traducció al català d’Antoni Ibàñez, publicat per Quaderns Crema de Barcelona el 2003, la quota catalana d’una llibreria del Barrio Alto que tenia desenes o centeanrs de llibres de Pessoa en diverses llengües del món. Un dels textos de Pessoa publicats després del seu “Llibre del desassossec”, que també ens ha aconpanyat en aquest viatge, que perfectament podria ser-ne una part. En tot cas, la unitat argumental d’una i altre me’n recomanen la lectura seguida.
-“História de Portugal. Una perspectiva mundial”, de David Birmingham, publicada per l’Editorial Terramar de Lisboa el 1993. Per aprendre alguna cosa més sobre aquest país europeu i atlàntic que va aconseguir la independència mentre a Catalunay ens revoltàvem contra la noblesa pròpia i de fora en la que es va anomenar Guerra dels Segadors.
-“25 de Abril”, llibre de fotografies de la Revolució dels Clavells coordinat per Joao Mario Mascarenhas i António Reis per a la Biblioteca-Museu República e Resistència. Una aproximació gràfica però també amb textos interessants i aclaridors per a un desconeixedor com jo d’aquest tros d’història europea.
“Lisboa Revolucionária, 1908-1975”, de Fernando Rosas, publicat el 2007 a Lisboa per l’editorial Tinta-da-China, una autèntica descoberta el llibre i la mateixa editorial. Un llibre que només com a objecte ja val la pena, amb una forma Mokestine bonica perquè sí. El contingut, però, el fa més que recomanable, com la majoria de llibres d’aquesta editorial, una glopada d’aire fresc a les llibreries de tota Lisboa.
“A política dos muitos. Povo, classes e multitude”, llibre coordinat per Bruno Peixe i José Neves amb textos de Mike Davis, Foucault, Zizek, Wallerstein i Virno entre altres, sobre identitat, classes (sobretot classe, obrera) i el concepte de multitud desenvolupat i  contraposat al de poble. Un llibre que havia de llegir algun cop i mira, ho estic fent ara en portuguès.