Un dels dos poemes que he inclòs en el llibre de la Bouesia 2006, publicat per Arola Editors amb prop de trenta bouetes del certamen d’aquest any.
Tot le du on?
Que ploguin grumolls santificats de qualsevol àngel corrupte,
que la cendra només sigui cendra i s’emplacin,
en la travessa de la vida,
totes les novetats d’un extrem a l’altre.
Que tot sigui, encara més si tot és,
com la pluja de maig,
el preludi de l’obertura als sentits.
Que parlin els muts en el seu no dir res i hi vegin els cecs,
més enllà del seu nas.
Que totes les tanques s’esbataneguin
en elles mateixes.
Que el crit sigui els sentits desplegats i destarotats
del silenci oblidat.
Que totes siguem tots i l’aire ens il·lumini
en la nit curta del tomb de la terra.
Que sigui i es faci.
Només així serem, farem i viurem vida, en la novetat més radical i més explícita.
Amén.
Jordi/20 juliol 1995
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!