Prendre la paraula
jordimartifont
La guerra diuen que ha tornat a Palestina, a Israel, al Líban. La guerra mai no hi ha faltat, diria jo.
La guerra diuen que ha tornat a Palestina, a Israel, al Líban. La guerra mai no hi ha faltat, diria jo. L?Estat d?Israel ha mantingut una política d?estat en guerra, construint un mur d?exclusió, construint una “opinió pública internacional? que als Països Catalans canta sota la seva batuta quan li convé com ara (Rahola, Culla, Villatoro…), mentint des dels seus mitjans de manipulació de masses (com tots els estats), arraconant els palestins en un mínim territori completament controlat, assassinant impunement palestins i brigadistes internacionals… Ho pot fer. Sap que l?assassinat sempre serà justificat i mai condemnat pels amos de la guerra mundial, pels seus aliats, pels únics capaços de fer anar vares de mesurar tan diferents com faci falta sense que ningú els planti cara, els Estats Units d?Amèrica. Així, l?Iraq va envair Kuwait i els EUA, en resposta, van destrossar l?Iraq amb tot el suport internacional; i ara, Israel envaeix el Líban mentre els EUA els feliciten per la seva lluita ferma contra el “terrorisme?. I ens continuem preguntant com pot haver-hi tant d?odi entre els suïcides que es fan explotar en autobusos, en avions i en trens. Tenim la resposta ?que no les justificacions- a cada Telenotícies.
Nosaltres que hem decidit no contribuir a la guerra deixant de pagar al nostre estat la part proporcional dedicada a l?Exèrcit, nosaltres que demanem i volem la dissolució de la mort organitzada que són els exèrcits regulars o no, nosaltres que fem anar el nostre cos però aturar els seus projectes de control social que en l?àmbit internacional són l?equivalent a l??antiterrorisme? tan bavejat, nosaltres que tenim fàstic dels qui vestits de verd obeeixen ordres i bombardegen, assassinen, torturen, mutilen en defensa de la pàtria, nosaltres… donem el nostre suport al poble massacrat del Líban i Palestina, a la gent que defensa el dret a existir, el nostre suport als soldats israelians que optin per la humanitat, abandonin les armes i desertin, perquè ja ho deia Maragall (el poeta) i tenia raó: “Dins les venes ? vida és la sang / vida pels d?ara ? i pels que vindran: / vessada és morta?. Aquí i al Líban, a Israel i a Palestina.
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Apa, un altre article article carregat de contradiccions, ja començo a estar-ne tip: què en fem, dels milers de palestins i libanesos que viuen en l’odi al jueu i que només tenen com a objectiu matar-los a tots? Són angelets de Déu? Potser que els deixeu de sonar suport i critiqueu també els seus fusells, els seus katiuskes cap a les ciutats israelianes, les seves bombes en els autobusos escolars i els seus suïcides en els restaurants. O és que la sang dels civils innocents israelians no té valor?
Comencem per la primera pregunta: té l’estat d’Israel dret a existir? Si la resposta és "sí", no sé com podeu donar suport a aquells que li neguen el pa i la sal i el volen destruir. Si la resposta és "no", digueu-ho també als nordamericans, canadencs, argentins, xilens, uruguains, novazelandesos, australians, etc, etc, etc…, és a dir, a tots aquells països que són el resultat de l’emigració d’europeus durant els segles XIX i XX i que, seguin la mateixa lògica del "no", caldria que els abandonessin.