Prendre la paraula

jordimartifont

28 de juny de 2006
0 comentaris

Llop-home a París_2

"Auuu!, llop-home a
París. Auuu!, el seu nom és Denis". Denis era el de Boris Vian cantat per La Unión en forma de peça de
pop-rock als vuitanta del segle passat. Cambó és, en canvi, el nostre llop-home
a París.


"Auuu!, llop-home a
París. Auuu!, el seu nom és Denis". Denis era el de Boris Vian cantat per La Unión en forma de peça de
pop-rock als vuitanta del segle passat. Cambó és, en canvi, el nostre llop-home
a París, un dels principals cervells de la dominació de classe disfressada de
reivindicació regional catalana, al costat de Torres i Bages, Prat, Pla, D’Ors,
Pujol, Mas i un munt més de qui ja parlarem; alhora que un mecenes a qui devem
alguns dels tresors més grans de la nostra cultura perquè ens els va pagar. Mentre
el feixisme colpista i espanyolista es feia camí a base de sang, foc i l’ajuda
militar internacional, el llop de París no es mantenia llunyà i expectant. Des
de la seva oficina de la capital francesa, Cambó continuava aprofundint en la
seva tria, difícil tria afirma la historiografia més afí al seu pensament
actualitzat. Entre la classe i la nació, sempre la classe. Ho tenia tan clar
que s’hi va gastar els quartos tot i que ja sabia com les gastarien els
militars quan arribessin al cap del carrer.

Li va valer, però, els reconeixements
per totes bandes. Primer dels franquistes que li va restituir la fortuna mentre
se’n fotien de les seves demandes de catalanitat ben entesa i també, ja
restablerta la democràcia, dels manaires socialistes de la Barcelona del disseny
que li van aixecar un monument enmig de la Via Laietana. Una estàtua de mig cos que continua
mirant-nos desafiant tot i que no deixem de cridar-li el "Visca Macià!, Mori
Cambó!".

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!