Prendre la paraula

jordimartifont

28 de juny de 2006
0 comentaris

L’estatut, tururut_29

Ja ho sabeu perquè
us n’han omplert l’oïda, els ulls i fins i tot el tacte amb els resultats, les
anècdotes i el bé que ens anirà amb el nou Estatut a tots plegats.

Ja ho sabeu perquè
us n’han omplert l’oïda, els ulls i fins i tot el tacte amb els resultats, les
anècdotes i el bé que ens anirà amb el nou Estatut a tots plegats.

I és que el passat diumenge 18 de
juliol, el Principat de Catalunya va ratificar el seu nou Estatut d’Autonomia
dins la realitat estatal espanyola, dins la realitat internacional capitalista.
Va ser ratificada la relació laboral d’explotació que vivim, l’explotació
col·lectiva general i la precisa del terròs.

Però el 18 de juliol també s’ha
desplegat una important teranyina d’interessos col·lectius traïts i espatllats.
Avui som, com ahir, lluny de decidir res que no sigui el que ens deixen
decidir: poc més que res. Alhora, s’ha explicitat i fet evident que en aquest
país la democràcia burgesa ha arribat al seu punt més alt: ja vota menys de la
meitat del cens. Per tant, la majoria -del cens, no ho oblidem, hi falten
infants i persones immigrades sense papers- decideix quedar-se a casa i… fer
la revolució? No! Posar-se a pensar? No! Sortir al carrer? No! Veure el Mundial
de futbol d’Alemanya i anar a la platja si fa bon dia, magnífic!

Personalment, la meva primera opció
era el vot nul amb proclames del tipus "Vull la interdependència dels Països
Catalans!" o "Visca la classe oberta!". Més tard i com a conseqüència d’una atenta
comparativa dels dos textos aprovats em vaig inclinar pel no directe. I ara, la
veritat, em fa una gràcia terrible la postura compartida per amics i coneguts
de deixar que es votin entre ells. Però no només això. Ho deia Durruti, més o
menys, i no és profecia: "qui avui vagi a votar i després es quedi a casa serà
igual que qui no vagi a votar i després es quedi a casa". Demà i avui mateix,
una setmana després, la nostra lluita no és a les urnes, que és al carrer, ara
bé, no penso deixar ni una sola oportunitat de dir el que penso i afegir-me, si
em sembla bé, a les majories o minories que cregui convenients.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!