El
9 de maig passat es va aprovar una nova reforma laboral, una nova pèrdua de
drets per a totes i tots els qui vivim del nostre treball.
El
9 de maig passat es va aprovar una nova reforma laboral, una nova pèrdua de
drets per a totes i tots els qui vivim del nostre treball. Un cop més la van
signar el Govern de l’Estat (ara del PSOE), les organitzacions empresarials i
els "sindicats" CCOO i UGT, una colla que hauríem de batejar amb un sol nom,
així no ens farien gastar tant de paper quan n’escrivim el nom. Salvador
Jordell proposava vertical, i potser l’encertava.
Amb la nova reforma (i ja en
van…), els empresaris ja poden fer festes i alegries perquè una de les coses
que hi queda ben clara és que els reduiran les aportacions de diners que fins
ara anaven destinats a l’atur (un quart de punt menys en el 2006 i un altre
quart de punt menys en el 2008) i al Fons de Garantia Salarial (Fogasa)
(cotitzaran un 0,2 menys).
L’estrella de la reforma, però, segons bona part de les
informacions que heu llegit arreu, no és altra que aquest anomenat contracte de
foment de la contractació indefinida. Un contracte que ja existia però que ara
amplia les seves bonificacions per als empresaris a quatre anys i amb
quantitats fixes per a majors de 45 anys, demandants d’ocupació amb inscripció
continuada a l’oficina d’ocupació d’almenys sis mesos, totes les dones i totes
les persones amb discapacitat, treballadors
treballadores en situació d’exclusió social i víctimes de violència de
gènere. La mesura s’universalitza en la pràctica, en afegir a aquests supòsits
un de nou, que consisteix a incloure els homes joves de 16 a 30 anys. Així doncs, els
empresaris no només rebaixen les quantitats de diners que destinaven al bé
comú, als nostres serveis socials, a partir dels seus beneficis sinó que a més
l’Estat els paga perquè ens contracti.
Aquesta és part de la fórmula amb què ens volen entabanar i
amb què els mitjans de desinformació general ens han bombardejat les darreres
setmanes i mesos. La nova Reforma Laboral acabarà amb el treballa precari. És
clar que sí, diem nosaltres, hi acabarà perquè la precarietat deixarà de ser
l’excepció per convertir-se en la norma.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!