Una convocatòria il·legal –o no legalitzada– de concentració pública, tot i que fa anys i panys que es fa, ha fet tremolar els fonaments del guinyol que vivim.
Segons uns, la intervenció dels Mossos d’Esquadra i, segons altres, els violents habituals van portar la celebració al caos, amb desenes de detinguts, ferits, contusionats, contenidors cremats, comerços assaltats, mobiliari urbà fet malbé i destrosses que van pujar a milers i milers d’euros.
L’esquema és el mateix en dos moments i llocs concrets del nostre passat immediat. En un cas els promotors han estat lloats i qualificats de víctimes dels incontrolats, en l’altre els promotors han estat acusats d’instigadors, criminals, no ningús i tot el dolent que es pugui arribar a acumular en un insult. I el cas és que ni en un cas ni en l’altre hi han tingut res més a veure que l’esperó a l’acte. En un cas –la celebració a Canaletes de la Champions per part del Barça–, els violents han estat "la nota discordant", els que no han seguit "la norma" de la celebració cívica… Mentre que en l’altre cas –la celebració de consums col··lectius al carrer batejats per tothom amb el nom de "botellons"–, els violents responsables dels disturbis han estat "tots i cadascun dels participants, tots i cadascun dels organitzadors, tot i cadascun del qui van reenviar la convocatòria per missatge de mòbil". Si algú aconsegueix trobar les set diferències més enllà del caire reivindicatiu que hi ha entre una celebració (els espais públics han de deixar de ser mercantilitzats) i l’altra (la lògica alegria pel triomf del propi equip en una competició internacional), que m’ho comuniqui i se li gratificarà.
Eren violents els aficionats al futbol reunits per celebrar el triomf del seu equip? No. Eren violents els aficionats a beure al carrer que volien fer ús del dret d’ocupació de l’espai públic més enllà del negoci? "Mentira!", que diria Palomino.
L’Antoni Basas, futbolero ell, ens ho ha explicat potser més clar però no millor amb unes paraules fora de context per qui signa l’article: qui dorm rep lloances i qui desperta, garrotades.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!