Dimecres 10 de maig del 2006, el Senat d’Espanya va decidir, per una majoria de tres vots, que el nou Estatut de Catalunya tirava endavant de cap al referèndum que el ratificarà o el negarà.
Dimecres 10 de maig del 2006, el Senat d’Espanya va decidir, per una majoria de tres vots, que el nou Estatut de Catalunya tirava endavant de cap al referèndum que el ratificarà o el negarà.
Fins a aquí hem recorregut un camí marcat primer pel cansament general (parlar tant de la cosa sense haver-la ni vist va acabar sent pesat fins per als "entusiastes"), després per la poca participació (un aspecte que Ricard Vilaregut en un article recent deia que cal analitzar des dels moviments socials, per un cop que ens deixen opinar i no en fem ni cas) i finalment per una certa il·lusió (una certa unanimitat de partits al Parlament a excepció de la dreta extrema espanyolista i la seva presentació al Congrés de Diputats), que va esdevenir frustració entre els il·lusionats (el pacte entre CiU i el PSOE i el trencament de Tripartit).
Conservo a casa un exemplar del projecte d’Estatut principatí aprovat pel Parlament que va repartir la revista "El Temps" i un articulat complet del projecte definitiu -i esporgadíssim- que va encartar "La Vanguardia" l’endemà que s’aprovés al Congrés dels Diputats. Me’ls llegeixo en els apartats (títol, articles i capítols en diuen) que fan referència al que jo anomenaria drets socials: habitatge, educació, salut, gent gran, cultura, condicions en el treball… Rotundament afirmo que el model és el mateix, el mateix que ara tenim. Sí que és veritat que s’han millorat aspectes concrets i en això es basa ICV -suposo- per assegurar que aquest és un estatut d’esquerres, però el model és el mateix. El model és inacceptable per a qualsevol persona que cregui ja no en la llibertat sinó tan sols en la democràcia formal, tant per l’articulat resultant (que és millor que l’actual però no suficient) com pel procés negociador (autèntic caldo de cultiu d’aquesta reedició autòctona de la dreta de colors que és la socioconvergència. I per això hi votaran sí, els uns, els altres i els suïcides d’ICV, perquè és el seu, un Estatut regional que ens nega l’autodeterminació econòmica, social i nacional.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
O millor del que teniem si t’hi fixes com a mínim els capitols referents a la llengua queden igual com estava al que va sortir del parlament….
Jaume