Prendre la paraula

jordimartifont

5 de gener de 2011
3 comentaris

Orwell i la Novoparla

A l’Eric Blai li deien George Orwell (1903-1950) i és
autor d’un dels llibres de denúncia de l’autoritat en les seves diverses formes
més interessants pel que tema que ara ens ocupa. A Mil nou-cents
vuitanta-quatre
, Orwell novel·litza la rebel·lió d’un personatge anomenat
Winston Smith contra un poder totalitari que domina totalment la vida dels
ciutadans sota la seva administració. Aquest domini arriba fins als plecs més
amagats dels sentiments humans. Una dels eines de dominació que els súbdits
d’Oceania acaten és la
Novoparla.

La Novoparla és el llenguatge oficial d’Oceania i
havia estat ideat per arribar als objectius fixats pel Socang (Socialisme
Anglès) però al 1984 encara no l’utilitzava ningú com a única llengua. No
obstant, The Times hi escrivia els editorials i es preveia que al 2050
ja hauria substituït totalment la Parlavella, que era l’anglès corrent del dia
a dia.

El mateix Orwell ens explica que “La finalitat de la Novoparla era no sols
proporcionar un mitjà d’expressió de la cosmovisió i de les habituds mentals
pròpies dels afeccionats al Socang, sinó encara d’impossibilitar totes les
altres formes de pensar”. Els fonament damunt el qual es construïa la nova
llengua era l’anglès corrent, però amb una reducció evident del nombre de mots,
la invenció de noves paraules amb nous significats i la reducció i canvi de
significats dels significants que la llengua corrent ja tenia. Dominant les
paraules i negant-los anteriors significats controlaven la possibilitat de
pensar dels súbdits del règim.

La Novoparla és un dels punts culminants en el camí
per denunciar l’apropiació per part del Poder de les paraules. En la nova
llengua, les paraules acostumen a ser curtes i qualsevol que sigui prescindible
és eliminada. Existien tres tipus de vocabularis que aïllaven les paraules
útils per pensar per tal que el seu “nou” significat no pogués ser modificat
per ningú que no fos part del Poder, alhora que existia una categoria de noves
paraules, normalment compostes, amb significats específics normalment útils per
a la dominació.

A Mil nou-cents
vuitanta-quatre,
Orwell no només exposa el domini sinó que, en el cas de la
Novoparla, descriu els mètodes clars i precisos que el Poder utilitza per crear
una nova realitat lingüística que faci impossible el lliure pensament i
faciliti l’assumpció de la dominació per part dels dominats.

  1. Si senyor, molt oportú el vostre comentari…la novoparla ja se está instalan.
    Els missatges SMS, el llenguatje de la TV, els titulars de la prensa escrita, els anuncis comercials, els “best sellers” comercials, les salutacions esteriotipades (… vinga!…  hasta luegooo…para nada!…determinades coses… a nivel de…etc etc..). La agenda que va denunciar el senyor Blair,
    semble que se está aplicant implacablement… qué hi farem!!…es verdaderament trist que el avenir de una il.lusió pugui acabar així.

  2. 1984 és el millor llibre que vaig llegir l’any passat. Terrorífic i emotiu, fa posar la pell de gallina del que explica i de com ho explica. El Newspeak volia simplificar al màxim la manera de comunicar-se entre les persones per tal de controlar les expressions. I és que dominar el llenguatge és poder perquè el llenguatge no és altra cosa que el pensament. El segon no es pot formular ni articular sense el primer. Fins i tot ho diu la Bíblia: primer va ser el Verb.

  3. Vaig llegir un article l’altre dia, em sembla de de l’Ara, que precisament deia que un dels pilars del domini neoliberal del món és l’assumpció del llenguatge del management empresarial per part de les ments pensants en general i de la classe política, de tota mena, en particular.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!