Es veu que els del PP, inclosa l’ovella esgarrida del Piqué, volen fer un referèndum per aturar el nou Estatut català.
Es veu que els del PP, inclosa l’ovella esgarrida del Piqué, volen fer un referèndum per aturar el nou Estatut català.
No els val ni tan sols que el que amb tota probabilitat s’aprovi no reconegui el fet nacional català més enllà que com a decisió del Parlament de Catalunya i en el seu preàmbul; no els val tampoc que l’Agència Tributària acabi deixant les coses més o menys com ara a l’hora de l’estructura tot i que amb més diners per als pressupostos de la Generalitat com a conseqüència de la creació d’una Agència Tributària compartida… I parlo només d’aquests dos blocs de discrepància perquè són els que els mediàtics han posat damunt la taula per explicar-nos el fantàstic acord assolit entre Mas i Zapatero fa dos caps de setmana i acceptat a posteriori solemnement per ICV i el PSC. No entraré aquí en molts altres aspectes d’aquest Estatut que no em convencen perquè ja hi he entrat en altres articles i perquè el que vull ara és referir-me al mètode que la dreta ha utilitzat per aturar-lo, desmanegar-lo i ensorrar-lo. Es tracta del mateix mètode que ja van utilitzar a la mort de Franco, el mètode de crispació constant, dels insults i de l’amenaça de la intervenció de l’exèrcit. Es tracta de la voluntat ferma d’aturar qualsevol perspectiva de canvi possible que s’albiri en qualsevol àmbit de la nostra vida diària, qualsevol canvi que no passi pel mercat, que no dictamini el mercat i la seva concepció unitarista i unitària d’un Estat que és l’única nació però sobretot la pàtria per a ells. La dreta cavernària -"troglodita" en deien els gurus ultraliberals la setmana passada- no torna a ser aquí perquè mai no se n’ha anat però ha tret les dents amenaçant periodistes com Iu Forn, amenaçant els productes catalans, amenaçant-nos a totes i a tots de treure els tancs als carrers de la mà dels militars constitucionals… i aquest cop, a més i com a novetat, s’ha empeltat de tics democràtics demanant que es faci un referèndum, a tot l’Estat és clar, per saber si l’Estatut que sortirà, retalladíssim ja, pot ser acceptat o no.
Curiosament, un dels primers que s’han afanyat a apuntar-se a signar pel referèndum ha estat, és clar, Antonio Tejero Molina, el que els va fer la feina bruta als vuitanta quan calia retallar quatre coses que se’ls anaven de la mà un cop aprovat l’Estat de les autonomies on som ara. I això era aleshores i continua sent ara. Així els peti als morros.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
El PP anyora l’espirit franquista d’organització ultranacional, catolic i centralista, amb la seua preeminència estructural sobre les altres nacionalitats de l’Estat.
Admiren els imperialismes espol.liadors com l’anglossaxó amb les seues ex-colònies.
Sols serveixen el poder dels grans capitals i financers, per vore com continuar creixent i vivint de renda arreu del món.
A on el objectiu final és semblant però per altres indrets.