Prendre la paraula

jordimartifont

11 d'abril de 2006
Sense categoria
0 comentaris

Història de l’independentisme

El dissabte 8 i el diumenge 9 d’abril, es va realitzar al Centre de Lectura de Reus el primer Congrés d’Història de l’Independentisme Català.

El dissabte 8 i el diumenge 9 d’abril, es va realitzar al Centre de Lectura de Reus el primer Congrés d’Història de l’Independentisme Català. Un congrés estrictament acadèmic que no es va lliurar, tot i que no se’l va menjar, del militantisme que ens acompanya als qui ens movem per ambients més o menys llibertaris i més o menys independentismes. Hi ha haver panoràmiques àmplies d’aquest corrent polític des dels seus inicis, un tema molt discutit en funció de si es pren la data de creació de la primera organització que se’n reclama explícitament (Estat Català als anys vint del segle passat, tot i utilitzar la paraula de moda del moment, separatista) o les expressions individuals o de club i associacions diverses (que es podrien remuntar a la segons meitat del segle XIX o fins més enrere encara).

            La desena de ponències que es van exposar van comptar amb un auditori nombrós, amb més de vuitanta congressistes que van presentar més de vint comunicacions. I la sensació general era que alhora que es feia història en el contingut també se’n feia amb la convocatòria i realització del mateix congrés, ja que era el primer cop que historiadors que han dedicat la seva feina a aquest àmbit del catalanisme es trobaven per parlar-ne explícitament. Des de Fermí Roviralta, autor d'”Una història de l’independentisme català”, publicat a Pagès Editors, fins a Pere Anguera, estudiós de les primeres expressions del catalanisme popular, o Enric Ucelai Da Cal, que s’ha dedicat a fer àmplies i interessantíssimes -alhora que discutides- panoràmiques del catalanisme, entre les quals destaquen els seus estudis sobre Estat Català i el monumental llibre “El imperialismo catalán” sobre el pensament polític de la Lliga Regionalista i la seva visió d’Espanya. Per trencar els tòpics i les mentides compartides dels petits grups closos, cal obrir esquerdes d’aire en els seus edificis de seguretats falses compartides que entre totes ens hem fet a mida. Entre els ponents, Agustí Colomines va provocar una certa polèmica en dir que havia hagut de retirar el seu pròleg a un llibre sobre el Front Nacional de Catalunya perquè hi deia que Estat Català havia tingut clares tendències totalitàries… i tenia raó, Estat Català, el PSUC, la FAI, etc. I mentre no ho acceptem, ens repetirem.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!