Prendre la paraula

jordimartifont

9 d'abril de 2006
0 comentaris

“Papers -de Salamanca- per a tothom!”_15

"Papers per a tots i totes", "papers per a tots i totes"! Cada cop es fa més difícil poder-se convertir de forma legal, és a dir seguint tots els procediments que la llei ha previst, en ciutadà europeu per a les persones que vénen dels països de les parts del món que hem saquejat entre totes i tots.

"Papers per a tots i totes", "papers per a tots i totes"! Cada cop es fa més difícil poder-se convertir de forma legal, és a dir seguint tots els procediments que la llei ha previst, en ciutadà europeu per a les persones que vénen dels països de les parts del món que hem saquejat entre totes i tots. I el seu crit d’alliberament és, precisament aconseguir els papers que faran que s’acabi la seva persecució per part dels cossos i forces de seguretat de l’Estat.

Passen la tanca de Ceuta o Melilla, s’escapen dels policies que els disparen a matar, passen l’Estret de Gibralar, s’amaguen per camps i caminen de nit… i arriben a qualsevol tallers, fàbrica o obra per ser explotats m ami cap de nosaltres ens deixaríem. I tot aquest viatge amb la intenció última d’aconseguir papers, "papers per a totes i tots!".

Em deia la Najath que li feia gràcia que els catalans -ella encara no se’n sent però ja ho és- demanéssim els nostres papers, requisats i amuntegats en un immens magatzem de la repressió en forma d’Arxiu. "Vosaltres ens heu d’entendre quan demanem papers per no haver de viure amagats". "Vosaltres tampoc teniu papers". I és veritat, la Najath té raó, nosaltres tampoc tenim papers, malgrat ara ens en donin uns quants camions carregats, malgrat un dia tornin tots els que hi ha a Salamanca… Nosaltres no tenim papers. Per això resulta ben curiós que els demanem a aquells que vénen a viure entre nosaltres per quedar-s’hi. "Curiós" en un article d’opinió com aquest, "inhumà" quan el que comporta precisament la seva no possessió és la tornada enrere, cap a la casa on no hi queda res perquè nosaltres, lluny i sense tocar-los, els hem arruïnat la vida. La Najath sempre em pregunta on és la seva Salamanca. I jo no li puc respondre res perquè no ho sé.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!