Publicat el 15 de març a lesrevistes.com
Es veu que Fomento del Trabajo Nacional s’ha enutjat amb el president de la CEOE perquè ha pronunciat unes frases desagraïdes a l’oïda per a l’empresariat català. I com a conseqüència d’això es veu que volen fer o han fet ja un cert boicot a l’organització principal dels lladres necessaris que són els empresaris d’aquest Estat o de qualsevol altre.
Fum i poca cosa més. Fum i espectacle. Hi estem acostumats, al fum i a l’espectacle, i ens n’hem convertit en addictes. Ens el prenem en porcions mastegables directament fins a dins del cervell, amb la notable intenció de fer-nos passar una agradable o interessant estona. Però un cop mastegat, engolit, paït i excretat no en queda res més que -i ja em perdonareu la paraula però també és al diccionari i no és gens estranya a cap dels lectors- merda. Ni un bri d’aliment ens queda dins del cos després del trànsit alimentari espectacular. I en aquest cas, evidentment, no en quedarà res més que un breu record, una petita legitimació dels nostres explotadors per la via nacional-regional. Ningú se’ls creu a aquests encorbatats quan xerren d’alguna cosa que no siguin duros, pessetes i euros. Són bèsties de costums senzills els empresaris. En segles d’explotació mai no han mostrat el mínim interès per si se’ls anomenava com a catalans o com a espanyols o com a europeus o com a ciutadans del món. Més enllà de l’explotació organitzada dels altres que som nosaltres, més enllà de l’apropiació indeguda i legal de la plusvàlua, més enllà de l’exercici del domini damunt la nostra petita o gran parcel·la de vida exemplificada en el temps que els venem, no hi ha res més en el seu cap i en la seva ànima (ells tampoc en tenen, és clar) que rals, pessetes i euros. El Joan Rosell treu les ungles esmolades i els ullals de vampir davant Cuevas després que aquest utilitzés la ironia per parlar de l’OPA de Gas Natural a Endesa, anomenant-la OPA "a la catalana" perquè es feia en connivència amb un poder polític quan aquest els venia de cara… se suposa que es referia a l’actual Govern Zapatero.
La catalanofòbia existeix i treu el cap arreu, sense manies ja, com una part irrenunciable de l’humor espanyol. Atacar una minoria, estigmatitzar-la i apuntar-la com a culpable dels mals comuns a partir de l’ampliació d’algunes suposades característiques col·lectives que són, sempre, falses i negatives, és una pràctica feixista, sense mitges paraules ja, també. Ara els toca entrar en el joc als empresaris, els nostres grans benefactors. Però ja sabem com se les gasten la colla del Rosell i els actuals ocupants de la Casa CNT a Via Laietana. Quan el conflicte s’agreuja i cal triar, sempre fan cap als que garanteixen l’ordre, als que poden assegurar-los el manteniment de l’estatus. I aquest a l’Estat espanyol és més Cuevas que "els catalans". Ja sabem que Espanya és també una unitat de destí en l’universal, com a mínim en l’àmbit que els és propi, és a dir el de l’explotació.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!