Prendre la paraula

Dilluns
2 d’agost, tothom tornà a la feina i els burgesos pagaren la setmanada a
tothom. El PSOE, que havia anunciat una vaga general a tot l’Estat, no la va
convocar i les primeres notícies referents a la revolta en la premsa espanyola
parlaven d’una revolta separatista, una estratègia convenientment apamada per
tal que el proletariat de la resta de l’Estat no donés suport als revoltats de
Barcelona. Aquesta era una estratègia del ministre Juan de la Cierva que va tenir un cert
èxit. El mateix Manuel Buenacasa, a “El movimiento obrero español”, en fa una
valoració en aquest sentit tot i que precisant-la quan diu que “si las otras
regiones de España no secundaron el movimiento de Cataluña fue ante todo por su
desconocimiento real de lo que en ésta ocurría. El Gobierno de Maura tuvo buen
cuidado y empeño en ilustrar a su manera al pueblo español, haciéndole creer
que lo ocurrido en Catalunya era una movimiento separatista y criminal. No
dejaremos de manifestar también que los trabajadores del resto de España
-muchos enterados de la verdadera realidad- no tenían los arrestos, el empuje y
el influjo de sus hermanos catalanes”.

Als Països Catalans, el lloc on més importància va tenir la revolta fou
a Sabadell, on l’Ajuntament fou assaltat i s’hi proclamà la República.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!