Prendre la paraula

Normal
0
21

false
false
false

MicrosoftInternetExplorer4

st1:*{behavior:url(#ieooui) }

<!–
/* Style Definitions */
p.MsoNormal, li.MsoNormal, div.MsoNormal
{mso-style-parent:””;
margin:0cm;
margin-bottom:.0001pt;
mso-pagination:widow-orphan;
font-size:12.0pt;
font-family:”Times New Roman”;
mso-fareast-font-family:”Times New Roman”;}
@page Section1
{size:595.3pt 841.9pt;
margin:70.85pt 3.0cm 70.85pt 3.0cm;
mso-header-margin:35.4pt;
mso-footer-margin:35.4pt;
mso-paper-source:0;}
div.Section1
{page:Section1;}
–>

/* Style Definitions */
table.MsoNormalTable
{mso-style-name:”Tabla normal”;
mso-tstyle-rowband-size:0;
mso-tstyle-colband-size:0;
mso-style-noshow:yes;
mso-style-parent:””;
mso-padding-alt:0cm 5.4pt 0cm 5.4pt;
mso-para-margin:0cm;
mso-para-margin-bottom:.0001pt;
mso-pagination:widow-orphan;
font-size:10.0pt;
font-family:”Times New Roman”;
mso-ansi-language:#0400;
mso-fareast-language:#0400;
mso-bidi-language:#0400;}

Un obrer i una empresària, una
estudianta i un professor, un de lletres i una de ciències… Pots fer les
agrupacions que vulguis, tan estranyes com calgui, que quan una i altre
decideixin sumar-se sempre esdevenen més de mil, tots els tòpics cauen i totes
les veus murmuren, tot i que mai tan fort com fa el mar avui, camí de la lluna
plena.

”Les quatre i es carrer se posa en marxa, s’estressen
que fan tard les dependentes” i la platja entra per dins de tot el que és obert
i els peus hi caminen amb sandàlies i tot. El sol, sempre a l’hora, arriba i mata
la tendresa que viu en les paraules una a una, una rere l’altra, com en una
alba del segle XIII, com en una cançó de Mayte Martín. Les carícies que no hi
són ballen oblidades en un racó mentre els brossaires, ara que ningú no els
veu, malbaraten la feina dels banyistes i barregen paper, vidre i plàstic en la
mateixa bossa.

I corre el cotxe ràpid i a poc a poc, gasta gasolina
que porta als llocs, canta Feliu i La
Gossa entre les cinc portes i al meu cap hi ha l’Antònia
Font. I tu et desplaces pel temps, canvies la cara però ets sempre la lluna que
des de lluny assenyala els meus camins. Fumem a poc a poc i riem quan passa la
policia a donar-nos seguretat.

”I escures una cuina de tres dies i agranes
passadissos de cent metres” abans de tornar a la Ribera cada dia més
estranya, cada dia menys teva. Hi esmerces hores que gastaries fent altres
coses, més plaents i descansades, i sues perquè ja toca i aviat serà agost.
L’esperem tant, aquest agost. “T’estim, jo volia fer un reggae, t’estim, crec
que això és més un vals, redunden aquestes paraules” tot i que mai no hem
fornicat.

Arxiu adjunt: L’article a la Directa

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!