Prendre la paraula

Normal
0
21

false
false
false

MicrosoftInternetExplorer4

<!–
/* Style Definitions */
p.MsoNormal, li.MsoNormal, div.MsoNormal
{mso-style-parent:””;
margin:0cm;
margin-bottom:.0001pt;
mso-pagination:widow-orphan;
font-size:12.0pt;
font-family:”Times New Roman”;
mso-fareast-font-family:”Times New Roman”;}
@page Section1
{size:595.3pt 841.9pt;
margin:70.85pt 3.0cm 70.85pt 3.0cm;
mso-header-margin:35.4pt;
mso-footer-margin:35.4pt;
mso-paper-source:0;}
div.Section1
{page:Section1;}
–>

/* Style Definitions */
table.MsoNormalTable
{mso-style-name:”Tabla normal”;
mso-tstyle-rowband-size:0;
mso-tstyle-colband-size:0;
mso-style-noshow:yes;
mso-style-parent:””;
mso-padding-alt:0cm 5.4pt 0cm 5.4pt;
mso-para-margin:0cm;
mso-para-margin-bottom:.0001pt;
mso-pagination:widow-orphan;
font-size:10.0pt;
font-family:”Times New Roman”;
mso-ansi-language:#0400;
mso-fareast-language:#0400;
mso-bidi-language:#0400;}

Com una serp que s’arrossega i no deixa
rastre sonor pel camí que fa, el gris ha esdevingut bandera i norma de cada un
dels que ens envolten. “Ja fa molt de temps que no plou” i “la pols s’acumula
pels carrers i les cases”. Ofegats per hipoteques, grisor i por, els examics
formen part del paisatge que els acull i els convenç que no paga la pena fer
res per canviar res de res.

“Som vent” cantava Amparanoia i
segurament perquè ho som “han prohibit el vent perquè no s’alci la pols que hi
ha pertot i l’aire no esdevingui, diuen, irrespirable”. Vent que faci voltar
totes i cada una de les molècules de pols que reposen damunt dels mobles de
casa nostra o dels altres hipotecats amb qui fem colla tot i que no ens ajudem
a caure més que a aixecar-nos després de cada una de les cada cop més freqüents
caigudes.

Dir i cridar i no callar són tres verbs
que els fan tanta por que “han prohibit les paraules perquè no posin en perill la
fràgil immobilitat de l’aire”. Volen immòbil el nostre pensament, tal com llacs
glaçats, negres i d’aigües quietes que en ple Modernisme eren símbol de mort,
d’estultícia i de no fer res.

Enmig de la realitat canviant, parlar
porta aparellada la necessitat de pensar i aquest és el luxe que els amos no
ens atorgaran mai. Pensar i crear pensaments que, com el vent i les paraules,
“han estat prohibits perquè no engendrin la necessitat de parlar i sobrevingui
(deia Martí Pol), inevitablement, la catàstrofe”. Catàstrofe que en el nostre
llenguatge -no passat pel sedàs autoritari que hi aplica l’amo- pren tot un
altre significat. És aquí on s’omple de raons de ser la dicotomia a què
al·ludia Saussure quan parlava de contingut i continent, de significant i
significat, quan parlava de l’arbitrarietat del signe lingüístic.

I, tanmateix, la remor persisteix.