Avui public a la Última Hora aquest article perquè pens que un qui té una malaltia i no ho sap és feliç. No és que sigui ‘beneit’, com n’hi ha que diuen del nostre poble. No. Amb la doblerada que l’Estat ens fot en comparança amb la majoria d’altres territoris, ens passa això: se’n duen tot quant volen d’aquí i ens ho amaguen a tots els mitjans de comunicació. Vol dir que tenim una feinada de divulgar als quatre vents la nostra condició de pagagadors vitalicis i de denunciar-la a fi de posar fi a aquest escàndol.
Segons afirmava la darrera memòria que va publicar el Consell Econòmic i Social de les Balears, el 2010, les Balears clarament som el territori de l’Estat que pateix la fiscalitat més alta, amb una càrrega per persona de 7.300 euros l’any. La mitjana espanyola era de 5.800. Això suposa una diferència de 1.500 euros per persona de diferència cada any. 6000 euros si parlam d’una família de quatre membres. I l’explicació amb què sempre ens volen consolar, dient-nos que aquí ‘tothom és ric’, no serveix: aquí el 2010 la renda per càpita superava el 7% la mitjana de l’Estat. Però els imposts que aquest ens va entaferrar superava el 27 % de la mitjana. Això suposa una càstig d’un 20% de desequilibri en contra de les nostres butxaques. Això és la ‘igualdad de todos los españoles’ que tant prediquen els partits nacionalistes espanyols… quan cerquen desfressar el seu projecte de fer desaparèixer el nostre autogovern i la nostra llengua sense dir-ho tot dret.
Vist amb la perspectiva dels anys, ara és bo d’entendre per què el govern ultranacionalista castellà de la passada legislatura abolís, el Consell Econòmic i Social, maldament aquest estigués establert a l’article 78 de l’Estatut d’Autonomia. Per posar remei a qualsevol mal, els qui el pateixen, primer de tot n’han de ser conscients. I això precisament permetien les memòries i els estudis que publicava aquest organisme. Per això no ens ha de venir de nou que el desembre del 2012 el passat governet titella de la FAES de N’Aznar l’abolís per llei, obstinat com estava en fer-nos tornar un domini d’ultramar inconscient i incondicionalment submís a l’Estat.
El ministre de propaganda del III Reich, En Joseph Goebbels, deia que una mentida repetida mil vegades arriba a fer forat com si fos una veritat. I, dissortadament, tenia raó. Idò bé: estigau segurs que, igualment, una veritat amagada mil vegades fa tan poc efecte com si fos una mentida. Per això procuren que la nostra població civil ignori majoritàriament la nostra condició de pagadors vitalicis. És mal d’entendre, ara que tenim govern en teoria ‘de canvi’, que no refacin urgentment un organisme d’informació econòmica i social tan imporant per a la refeta de la nostra petita pàtria insular com era el Consell Econòmic i Social.
Jordi Caldentey
Mallorca Oriental
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!