ES RACÓ D'EN JORDI

En aquest article, publicat el primer de juliol del 2015 en el dbalears.cat, em deman com pot un exèrcit teòricament ‘neutral’ i ‘defensor de tots els ciutadans’  celebrar la destrucció del Regne de Mallorques i celebrar la imposició del Decret de Nova Planta.

L’exèrcit espanyol, en teoria, és l’exèrcit de tothom qui figuri de nacionalitat espanyola.  Hi ha hagut temps en què, per ser un ciutadà espanyol condret i així com toca, una persona havia de ser d’unes creences concretes i d’unes pràctiques específiques, tant culturals com lingüístiques, com socials, com religioses, com polítiques, com ideològiques, com d’orientació sexual i tot.  Qualsevol ciutadà que sortís una mica d’aquella línia, ja no era un bon ‘espanyol’.  Era un ‘maleante’ o cosa per l’estil.  De l’any 1978 ençà, però, figura que aquest estat és democràtic i, per tant, hi ha més d’una manera de ser un ‘espanyol’ que pot anar.  Per tant, avui, tan condret -i, per tant, tan digne de ser ‘defensat’ per l’exèrcit- toca ser un ciutadà partidari de l’antiga monarquia hispànica, com un de partidari de l’actual monarquia borbònica, com, sigui dit de passada, d’un partidari d’un règim republicà.  L’antiga monarquia hispànica tenia Espanya com un conjunt de països, cadascun amb les seves lleis, i que tan sols compartien rei, un conjunt comparable a l’actual Commonwealth anglosaxona o, per posar un altre exemple, una mini Unió Europea ibèrica d’aquell temps.  Aquell conjunt de països associats més o manco en condicions d’igualtat se’n va anar en orris quan va haver acabat la Guerra de Successió, que va guanyar la monarquia borbònica, la qual va conquerir militarment els regnes de la Corona d’Aragó i, de fet, els va annexionar políticament a Castella.  D’aquesta manera, el nom d’Espanya va passar de designar un conjunt de països independents a designar una expansió deCastella fins als Pirineus i fins al Mediterrani.

La qüestió és que ara l’exèrcit espanyol no té altres feines més que posar-se a bravejar aquella invasió de tropes franceses i castellanes amb què la dinastia dels Borbons va destrossar el Regne de Mallorques per la força de les armes, enguany fa 300 anys, en lloc de, com a exèrcit teòricament ‘de todos los españoles’, demanar disculpes per aquells fets o, si tant voleu, callar, no dir res i mantenir-se’n neutral i al marge.

I les autoritats castrenses tenen la barra de celebrar-ho no amb un petit acte simbòlic o amb una cerimònia de poca cosa, no:  Al contrari:  Faran conferències, presentaran un llibre, faran sarau i festa  musical per aquí i per allà i, per afegitó, tindran orgues de fer l’acte principal… el dia que farà 300 anys en clau que ens entaferraren als mallorquins el  Decret de Nova Planta!  Tot un exemple de professionalitat i de neutralitat castrense!  Així és que ja han passat davant el fiscal del Consejo de Castilla, don José Rodrigo Villalpando, qui, el 29 de gener del  1716, va enviar als corregidors delPrincipat de Catalunya la “Instrucción secreta” que predicava que ‘…como a cada Nación parece que señaló la Naturaleza su idioma particular, tiene en esto mucho que vencer el arte y se necesita de algún tiempo para lograrlo, y más cuando el genio de la Nación com el de los Catalanes es tenaz, altivo y amante de las cosas de su País, y por esto parece conveniente dar sobre estoinstrucciones y providencias muy templadas y disimuladas, de manera que se consiga el efecto sin que se note el cuidado…’

‘Providencias muy templadas y disimuladas‘, m’heu dit?  A acorar i xapar van ells ara!  Els seus enviats a Mallorca, ben cara alta, ens freguen pels morros la seva alegria de veure derrotat, eliminat i ocupat militarment el nostre Regne de Mallorques i de veure’l annexionat políticament a Castella com una província submisa.

És que té dallons, la cosa!  Els fets que menaren a la Guerra de Successió i els efectes gravíssims que aquesta va tenir a les Balears, la historiografia oficial espanyola ens els ha volguts pintar com una simple brega entre dues dinasties i, alhora, com una espècie de guerra civil interior dins els regnes de la Corona d’Aragó entre partidaris de la monarquia dels Àustries i partidaris de la dels Borbonsdins el context de guerra general europea que hi havia en aquell temps a Europa per aquest motiu.

La veritat és que, si la cosa fos estada tan senzilla, no ens haurien amagades des del poder durant aquests tres segles, i de manera ben premeditada, les conseqüències d’aquella guerra i del Decret de Nova Planta: una espoliació fiscal mai vista, que perdura fins avui; la destrucció de les nostres institucions pròpies, que teníem vigents del temps del Rei En Jaume I ençà; una repressió brutal, comparable a la que practicaven en els territoris que conqueriren segles abans a Sudamèrica;  el control de l’educació i, amb això, el rentat de cervell de la nostra població escolaritzada; una persecució despietada de la llengua pròpia de Mallorca i pròpia de la resta de les Balears i dels territoris germans del Principat i de València; la divisió de la nostra nació en tres regions enfrontades i alhora submises a Castella i un desconeixement provocat, programat, planificat i imposat de les nostres arrels i de la nostra Història pròpia.  Un autèntic territori ocupat!

Amb aquesta pèrdua dissenyada, i duita a terme des del poder, de la nostra memòria històrica, ens han empestats de tantes de manies, de tantes de bubotes, de tans de prejudicis, que, si no els superam, no tenim futur.

Que ignorem aquells fets els ciutadans, tot i que no hi ha dret, encara té l’explicació que acab de dir. Ara bé, que també ho ignorin les institucions de les Illes Balears, ja no té perdó.  Com tampoc no en té, de perdó, que aquestes institucions callin davant la provocació que ens fan, sense amagar-se`n gens ni mica, les autoritats militars.  Les institucions armades, país democràtic, es mantenen neutrals davant les diverses sensibilitats dels ciutadans que les mantenen amb llurs imposts.

És ben necessari que, ara que hi ha hagut canvi polític, els nostres governants s’enrevoltin de bons historiadors.  Continuar ignorant qui som, d’on venim i què ens han fet, ens lleva tota perspectiva històrica per a reconstruir-nos de cara al futur i ens fa greument fluixos davant molts de problemes, com per exemple l’espoli econòmic que patim.  No podem continuar esclaus de la historiografia nacionalista espanyola, que ens amaga fets com, per exemple, que la invasió borbònica declaràs que, les antigues comunitats de la nostra Corona d’Aragó, les havien de tenir per ‘provincias rebeldes‘ que les havien d’eliminar com a entitats.  Si continuam ignorant la nostra pròpia Història, estam condemnats a patir sempre seguit els mateixos fracassos sense ni tan sols tèmer-nos-en.  Si la recuperam, en canvi, guanyarem seguretat, podrem dirigir el nostre present i podrem construir el nostre futur.

És ben necessari, per tant, que totes les nostres institucions facin via a deixondir-se, vagin a costura en temes d’Història pròpia, n’aprenguin aviat i responguin a la befa que ens fan els militars que tenen la barra de fregar-nos pels morros la nostra derrota i el nostre sotmetiment.  El Parlament, elGovern, els Consells insulars, els Ajuntaments, els partits polítics, les entitats de la societat civil, han de dir prou a aquest oprobi.  Fins aquí hem arribat!

És que és tot quant es pugui dir!  Trobau tan sols imaginable que avui, en ple segle XXI, l’exèrcit de qualsevol país que figuri democràtic tengui la barra de fer festa per un suposat ‘derecho de conquista‘, amb el qual ens entaferraren unes lleis forasteres, ens esbocinaren la nostra nació i ens aboliren les nostres institucions tradicionals sense ni tan sols demanar-nos la nostra opinió?  Per favor, senyors militars!  Els mallorquins som persones.  No menets de cordeta!

Jordi Caldentey (Mallorca Oriental)

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!