ES RACÓ D'EN JORDI

Aplec d'articles de combat

2 de maig de 2015
0 comentaris

Honor als nostres màrtirs el 4 d’abril vinent

El passat 30 de març vaig fer una crida a honorar els màrtirs mallorquins que enguany fa tres-cents anys que moriren en defensa de la nostra petita pàtria enmig de mar en el marc de la Guerra de Successió

Si pegau una ullada a l’entrada del bloc d’en Bartomeu MestreBalutxo, que du per títol ‘1715; pólvora i farina.  Mallorca, rebost de Barcelona‘ veureu fins a quin punt la pseudodemocràcia que ha vigit del 1978 ençà ha aconseguit amagar-nos l’abast nacional de la Guerra de Successió, la fortíssima implicació de Mallorca en la defensa de Barcelona i reduir-nos, escapçar-nos i regionalitzar-nos la memòria històrica fins a fer-nos creure que aquell conflicte va ser purament una simple brega de reis que només va dur una mica de rebumbori a la regió del Principat.  La pseudodemocràcia del 1978, gestionada davall-davall pels hereus i continuadors del franquisme en tot moment, ha tingut per missió fonamental esvortar les tranformacions de cap a la justícia social, de cap a la igualtat d’oportunitats, de cap a la democràcia real i de cap a la plurinacionalitat de l’Estat espanyol que la majoria d’opositors a la dictadura feixista es pensaven de bona fe que aconseguirien en pocs anys.

Ara ja tenim una perspectiva de quatre dècades per veure com en tot moment han fet totes les maniobres que han pogut perquè les llengües no castellanes de l’Estat no servesquin per res fora de l’àmbit familiar i informal: ara ens imposen censura feixista contra la televisió en català, que no s’aturen de reduir sempre que poden posar per excusa ‘problemes tècnics’ -sempre ‘problemes tècnics’!-, uns ‘problemes tècnics’, mirau per on, que mai no afecten per res la quantitat de canals que divulguen l’espanyol, que no s’aturen de proliferar com bolets.

En la mateixa línia, la pseudodemocràcia transfranquista ha procurat sempre seguit que desconeguem la nostra pròpia Història.  Com a molt, ha mal tolerat la traducció al català dels llibres de text d’història, uns llibres el contingut dels quals ha continuat emanant de la historiografia espanyolista.  Tant és així, que, passades prop de quatre dècades de suposada ‘democràcia’, el règim ha aconseguit que continuem orfes de cap referent històric propi que ens retorni la cohesió com a poble, que ens permeti identificar-nos.

La Guerra de Successió no es va acabar a Barcelona l’11 de Setembre del 1714, com molt bé recorda i predica als quatre vents en Tomeu Balutxo.  No.  La resistència de la nostra Nació va continuar a Mallorca fins al juliol del 1715.  La Comissió del Tricentenari fa una feinada per rcordar-ho enguany arreu de la nostra illa.  Dissabte dia 4 d’abril vinent, farà tres-cents anys en clau del primer intent d’invasió borbònica de Mallorca.  Com podeu comprovar a l’enllaç de més avall, el jove artillerGuillem Riera, des de la seva posició de defensa de la nostra petita pàtria enmig de mar, a la Torre del Serral dels Falcons de la costa de Manacor, va reparar com s’acostaven els vaixells del borbó Felip V.  Va avisar amb el corn així com feien els maulets i tod’una hi anaren corrents trenta combatents, amb trabucs i ballestes, a enfortir la defensa de la nostra terra.  L’expedició invasora, des dels seus vaixells, arrià llanxes amb més de tres-cents soldats francesos armats fins a les dents.  Amb el petit canó de la torre, un falconet que llençava bales del tamany d’una taronja, en Guillem Riera va posar-se a disparar-ne sense aturall amb tanta de precisió, que espantà les barcasses enemigues.  Com que els invasors desconeixien les limitades forces que els disparaven des de la costa, tornaren arrere cametes me valguen cap als seus vaixells, s’hi enfilaren i fugiren.  Mentrestant, des de terra, els milicians mallorquins, no donaven descans als arcabussos i a les ballestes.  En Guillem Riera, tampoc.  Però el petit canó, de tanta de temperatura que va agafar, va rebentar i va matar el nostre heroi.  Gràcies a ell, les tropes invasores estarien més de dos mesos a tornar.

La societat civil manacorina es disposa a commemorar dignament aquells fets i a retre honors a en Guillem Riera i, amb ell, a tots els herois, a tots els màrtirs que donaren llur vida en defensa de la nostra Nació, tant al Regne de València, com al Principat de Catalunya, com al Regne de Mallorca.  Els actes tindran lloc al llarg del proper 4 d’abril.  Els qui som conscients que la Guerra de Successió continua -i ho hem vist aquests darrers quatre anys amb l’intent d’esbucar l’escola mallorquina protagonitzat pel nacionalisme radical castellà encamellat en el Consolat i ho veim aquests dies amb la censura feixista contra els canals en català desfressada de ‘problema técnico‘-, els qui no tan sols volem continuar la resistència sinó sortir-ne i passar al contraatac per reconstruir el nostre país per sempre, tenim una cita a sa Torre de Portocristo i a més llocs de Manacor el dia del tricentenari dels fets heroics que va protagonitzar en Guillem Riera.

Desenterrem la nostra Història de l’oblit que ens han entaferrat.  Honorem els nostres herois i els nostres màrtirs dignament!

Jordi Caldentey

Mallorca Oriental

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!