En aquest article, que publiquí el passat 5 de març d’enguany en el dbalears.cat, hi denunciava la resignació a la desigualtat que cerca el poder financer com a ‘sortida’ de la crisi econòmica
Si pitjau damunt l’enllaç hi veureu en PDF el dossier de la UNICEF Comitè Balears de l’any 2014, dedicat a la infància a les Illes Balears. Si anau a la plana 6, hi veureu com a l’estat d’Espanya, hi ha més d’un nin de cada quatre en risc de pobresa o d’exclusió social, concretament un 32,6%. A les Balears, on el governet titella del Consolat, teledirigit per la FAES de n’Aznar dóna ‘por cerrada la crisis’, resulta que hi ha prop d’un nin de cada tres en el mateix perill de pobresa i d’exclusió social.
N’hi ha que, quan han berenat, fan la broma, pegant-se dos toquets amb les dues mans al meló que els penja partdamunt la correja, de dir ‘ja ha berenat tothom’ per manifestar llur satisfacció de sentir-se a pler i amb la panxa plena. És una manera de dir que, si estic bé jo, és com si ja hi estigués tothom –per mi, com és de suposar-. Dit d’una altra manera, ‘mal d’altri, rialles són’.
La sortida a la crisi internacional planificada per la màfia financera global ja podem intuir que, en bona part, consistirà en fer-nos agafar el llis a la desigualtat. Si la borsa va bé, o la venda de cotxes, o les pernoctacions als hotels, o la venda d’articles de superluxe, idò centrem-nos en això i acluquem els ulls a la realitat lletja que no ens agrada o no ens convé. Així és que, sense dir-ho, apliquen la teoria criminal dels ‘tres terços’, de la poca vergonya Thatcher, que predicava que una tercera part de la gent ha de fer feina perquè s’ho passi pipa una altra i, la darrera tercera part, simplement sobra en el món.
Dia vuit de juliol passat, el diari El Mundo (El Mundo!), en aquest enllaç, es feia ressò del report anual de la UNICEF en què sortia reflectit un panorama farcit de desigualtats i que feia evident la ineficiència de l’Estat (tan falaguer a l’hora de rescatar banquers) per protegir els infants i l’escapçada brutal de recursos que hi destinava. Tan sols Grècia, segons la mateixa informació, supera Espanya en ineficàcia a l’hora de combatre la misèria infantil. En el mateix enllaç, el diari es fa ressò d’un altre dossier, aquest de la Comissió Europea, segons el qual ‘la situació a Romania, Espanya, Bulgària, Grècia i Itàlia és particularment preocupant’. Resulta que, en aquests estats, s’hi ajunten les tasses més altes de misèria infantil (del 26 al 35%) i els ajuts socials més magres (del 16 al 35%).
Si jo fos nacionalista espanyol, procuraria anar molt alerta a bravejar que tot va vent en popa mentre hi hagués tants de compatriotes que pateixen aquesta tragèdia, una realitat que es pensen que poden combatre amb la simple censura moderna, que és no parlar-ne gaire, per no dir gens. Si jo fos nacionalista espanyol (i ben igual si fos nacionalista europeu, o català o mallorquí o balear), per simple empatia, aniria molt alerta a bravejar davant aquesta gentada que no té present ni futur. Has de ser molt poc patriota, molt poc humà, molt poc empàtic i molt poca vergonya per fer festa i amollar coets davant tanta de gent compatriota teva desesperada.
I llavors té la barra en Wert de voler imposar a les escoles quimeres del temps del ‘nacionalcatolicismo’? Però què s’ha cregut, aquest beat fals? No sap que Jesús va dir ‘Vaig tenir fam, i no em donàreu menjar; vaig tenir set, i no em donàreu beure. Ja us dic jo que, així com no en donàreu a un d’aquests tan petits, tampoc a mi no me’n donàreu’. Jesús és la veu dels qui no tenen veu. Parla en nom dels febles, dels oprimits, dels pobres, dels famolencs, dels infants en perill de misèria, per tant. De fet, es posa en el seu lloc. I si, com el govern de què fa part en Wert, feim el sort a llurs crits, és la mateixa veu de Jesús, que ens negam a escoltar. És ben necessari que el teu govern –i tots els governs de torn del teu Estat- si és que creuen amb cap valor del cristianisme, prediquin amb l’exemple i amb els fets, Wert, i no amb lleis ‘mando i ordeno’, d’aqueixes que tant t’agraden, i que tanmateix neixen mortes, amb tanta de durada com la que pugui tenir el teu govern!
Jordi Caldentey
Mallorca Oriental
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!