En aquest article que public avui 31 d’octubre del 2014, faig una crida als meus compatriotes del Principat a preparar les càmeres de vídeo i els mòbils per filmar les escenes de violència governamental que Espanya és capaç de protagonitzar el proper 9 de novembre per mirar de censurar la llibertat de pensament i d’opinió de tot un poble.
S’acosta el 9 de novembre. Amb aquesta votació simbòlica, els compatriotes del Principat opinaran com troben que s’ha d’estructurar políticament aquest territori germà de les Balears i València. Fa un parell de setmanes, se’n reien els qui troben que els pobles no castellans d’Espanya són com les dones dels països islàmics, que ni es poden separar de l’home ni poden opinar -així ho imposa la llei- si hi volen continuar submises o no. Però ara resulta que ‘el botifarréndum’, que en deien, du punt de ser un acte popular patriòtic massiu i imponent sense precedents. El President Mas demanava 20.000 voluntaris per fer-lo possible. Idò bé: més de 40.000 se n’hi han presentat. Ara ja no se’n riuen.
Les rialles els han fuit tant, que el govern espanyol l’ha impugnat i fa comptes acabussar l’anomenat ‘Tribunal Constitucional‘ contra el Procés del 9 de novembre. El govern espanyol vol prohibir que els ciutadans puguin expressar la seva opinió. A les urnes o allà on sigui. Un estat que prohibeix opinar pacíficament i democràticament, un estat que és a una passa, per tant, de prohibir l’opinió i el pensament, això… és un estat democràtic? No ho paga respondre.
No cal tenir cap bolla de vidre per endevinar què sentenciarà el dit Tribunal, el president del qual ha estat militant del partit franquista. Ja sé que no hem de cridar el mal temps. Però, davant aquestes circumstàncies, tampoc hem de badar. Sobretot no hem de badar. Hem d’estar preparats pel pitjor. No ens ha de venir de nou que aquest estat, amb aquesta democràcia tan estantissa, tan rància, tan esquifida i tan barata, tengui orgues d’enviar agents dels seus cossos armats a dur-se’n les urnes i a impedir que la gent voti. Sí, sí: com si fóssim a la Rússia Soviètica, a la Xina comunista, o a l’Espanya, a la Itàlia o a l’Alemanya dels anys trentes del segle XX. Si això succeix -i no ho descarteu gens, que succeesqui-, cada ciutadà del Principat ha de ser un reporter que ha de filmar amb una videocàmera o amb el mòbil qualsevol escena de violència governamental repressiva contra la llibertat de pensament que es pugui esdevenir. Si això s’esdevé, hem de mostrar a tot el planeta en què consisteix la ‘democràcia’ espanyola transfranquista.
Presenciarem la imatge de ciutadans amb una papereta a la mà que volen votar i un policia o guàrdia civil amb una metralleta impedint-los-ho i amenaçant-los? Si es produeix cap escena per l’estil d’aquesta i qualcú la capta, el document àudiovisual farà la volta al món. Llavors el triomf de la causa independentista, pacífica i radicalment democràtica estarà assegurat. Serà un fet. Un fet irreversible.
Jordi Caldentey
Mallorca Oriental
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!