Com vaig afirmar el passat 8 de juliol en el meu primer article d’aquest serial, amb la consigna no escrita de no saps que això no ho diuen?, la historiografia oficial que ens han imposat fa de tot i molt perquè desaparesquin per complet de la nostra memòria col·lectiva els esdeveniments històrics que no li convé que recordem. I bé ho procura tant si són recents -com l’extermini per part del terrorisme franquista l’any 1936 de més de 2.200 civils malloquins desarmats- com si vénen d’enrere -com l’origen majoritàriament català dels repobladors de Mallorca després de la Conquesta del rei En Jaume I-. Avui tornarem mostrar llinatges malloquins i afirmacions i documentaciions d’historiadors que treuen a la llum del sol els nostres orígens amagats. Descobriguem-los, sapiguem-ho i parlem-ne per un dia decidir amb coneixement de causa el nostre destí nacional.
El llinatge Adrover
Si el cercau en el diccionari Alcover-Moll, veureu com diu que Adrover és un llinatge existent a Catalunya, València i Balears que, segons el Nomenclator geográfico histórico de la província de Gerona des de la mas remota antigüedad hasta el siglo XV, d’en Pere Alsius i Torrent, publicat l’any 1883 per la Imprenta y Libreria de Paciano Torres, correspon a l’antic topònim de l’actual estany d’Ullastret, avui sec, situat a una depressió tectònica a la part de ponent del terme municipal d’Ullastret, a la comarca del Baix Empordà.
El llinatge Aguilar
Segons el mateix Diccionari, el llinatge Aguilar correspon als següents vuit topònims:
1) Nom antic d’una muntanya situada prop de Barcelona, a la banda del Besòs
2) Nom antic d’una altra muntanya situada prop de Barcelona, a la banda de Sarrià.
3) Muntanya situada en el partit de La Vila Joiosa, que és un municipi valencià situat en la costa de la Marina Baixa, 32 quilòmetres al nord-est de la ciutat d’Alacant.
4) Poblet situat dalt un turó a la vora del Segre, i pertanyent al municipi de Bassella, de la comarca de l’alt Urgell.
5) Aplec de cases en el terme de Sella, de la comarca valenciana de la Marina Baixa.
6) Casa situada una hora lluny de Sant Feliu de Llobregat.
7) Despoblat en el terme de Sant Pere de Tona, de la Plana de Vic.
I 8) Aguilar de Segarra, poblet situat entre les rieres de Fonollosa i de Rajadell, en el Pla de Bages.
El llinatge Alomar
Diu aquesta autèntica joia que és el Diccionari Català Valencià Balear que el llinatge Alomar existeix a Arbúcies, Sant Miquel de Cledells, Santa Coloma de Farners, La Pera, Balsareny, Alcúdia, Campos, Felanitx, i Santanyí entre altres llocs. També diu que en els segles XVI i XVII existia també a Menorca i que aquest llinatge, d’orígen toponímic, ha estat el fonament d’altres noms de lloc, com les costes de N’Alou, en la conca del Ter i algunes possessions mallorquines anomenades Son Alou i Can Alou. També diu que el llinatge correspon al topònim d’un llogaret format de 32 cases en el moment de redactar el diccionari i que forma part del municipi de Sant Agustí de Lluçanès, que és un municipi de la comarca d’Osona situat a 22 quilometres de Vic cap al mestral i que era poble reialenc (d’alou del rei).
Afirmació de l’historiador Bartomeu Font Obrador
En Bartomeu Font Obrador, nat a Llucmajor l’any 1932 i mort en aquesta mateixa ciutat l’any 2005, historiador mallorquí destacat, afirma en el tom I de la seva Historia de Llucmajor, publicat a Palma l’any 1973, que durante todo el siglo XIV fueron llegando catalanes para contribuir decisivamente al proceso de formación de nuestros pueblos.
Afirmació de l’historiador Antoni Mas
N’Antoni Mas, historiador mallorquí nat a Santa Margalida l’any 1968, llicenciat en història per la Universitat de les Illes Balears i gran erudit del seu poble, diu, a la plana 6 del número 774 de la revista Lluc, de l’any 1993, que sembla clar que els mallorquins de finals de l’edat mitjana eren conscients del seu origen majoritàriament català: a una lletra missiva de 1485, dirigida als consellers de la ciutat de Barcelona, els juras de Mallorca varen escriure que lo molt amor e vicinitat que és entre aquest regne [de Mallorca] e aquesta ciutat [Barcelona] e la unió de aquells ve tot per aquest regne esser poblat de los viceres de aqueix Principat [de Catalunya]. Segons n’Antoni Mas, trobam aquestes afirmacions a les lletres missives, de l’Arxiu del Regne de Mallorca.
Jordi Caldentey (Mallorca Oriental)
(Continuarà)
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!