ES RACÓ D'EN JORDI

Aplec d'articles de combat

22 de juliol de 2014
1 comentari

No saps que això no ho diuen? (III)

Avui posarem un parell de llinatges malloquins més que són noms de lloc del Principat de Catalunya, un parell d’afirmacions de pinyol vermell de diversos historiadors sobre els orígens del poble de Mallorca i sobre les institucions del nostre estat autònom medieval. Adornarem l’escrit amb una foto d’un rètol turístic de la urbanització empordanesa de Sa Riera. Tot això són coses que va bé saber i que convé fregar pels morros dels qui neguen que les Balears, el Principat i València tinguem res en comú.

El llinatge mallorquí Artigues

Si cercau en el Diccionari Alcover-Moll el mot ‘Artiga’, veureu que el defineix així: ‘Llinatge català i valencià. Es molt freqüent la variant Artigas o Artigues, sobretot a Mallorca.’ També explica que és un tros de terra arrabassat profundament i amb l’arbúcia cremada, preparat perquè el sembrin de bell nou.

L’Artiga és un un antic poble del municipi del Pont de Suert, de l’antic terme de Llesp, enclavat dins el terme de Vilaller, a la comarca de l’Alta Ribagorça. El poble es troba situat a la vall de Barravés. Avui el lloc és pràcticament despoblat.

El llinatge mallorquí Arboç

Segons el Diccionari Alcover-Moll, aquest llinatge és propi de Tarragona, Amposta, la Bisbal del Penedès, L’Espluga de Francolí, Ulldemolins, Castelló, Alaró, Banyalbufar, Palma i Puigpunyent.

Correspon al topònim L’Arboç, que és una vila situada a 45 quilometres al nordest del Vendrell.

Afirmació d’en Román Piña sobre les institucions mallorquines

A la plana 5 del número 774 de la revista Lluc, l’historiador Antoni Mas recorda que en Román Piña, que no destaca precisament per tenir gaire simpaties pel catalanisme, afirma, sobre les estructures pròpies del Regne de Mallorca, que ‘el mayoritario componente étnico catalán de los repobladores permite afianzar unas estructuras político-administrativas de raíz netamente catalana’.

Afirmació d’en Ricard Soto sobre la repoblació de MallorcaEn Ricard Soto, llicenciat en Història per la Universitat Autònoma de Barcelona (1977) i doctor en Història per la mateixa universitat (1991), en el seu treball que va publicar el 1982 titulat ‘Sobre mudèjars a Mallorca fins a la fi del segle XIII’, dins ‘Estudis de prehistòria, d’història de Mayurqa i història de Mallorca dedicats a Guillem Rosselló i Bordoy’, durant tot el segle XIII va tenir lloc ‘l’arribada de contingents importantíssims de catalans, i en menor mida, de provençals, aragonesos, etc.’. Aquest fet, segons el mateix autor, ‘és el que converteix els pobladors musulmans en residuals. Avaluar aquesta immigració de forma més o menys exacta és, ara per ara, impossible; tanmateix, hi ha pocs dubtes sobre la naturalesa de la repoblació massiva que, des del repartiment fins a una data indeterminada arriba a Mallorca (al llarg de tot el segle XIII sembla relativament constant un flux immigratori)’.

Afirmació de n’Alvaro Santamaría sobre el sentiment de pertinença dels mallorquins

L’historiador Alvaro Santamaría -per cert, gens entusiasta de la nostra causa de refeta nacional-, afirma en la seva ‘Introducción histórica’ de l’obra ‘Baleares. Colección tierras de España’, publicada a Madrid l’any 1974, que «ma el hecho de que (…) se les llamara ﻭ«catalans de mallorca».

Afirmació de n’Alvaro Santamaría sobre les institucions mallorquinesEl mateix Alvaro Santamaría afirma, el la mateixa ‘Introducción histórica’ esmentada, que «El que la conquista y la repoblación las protagonizaran esencialmente gente de Cataluña determinó la institucionalización del reino a imagen de estructuras políticas vigentes en la Catalunya nova. La carta de franquicias de 1230 -especie de Estatuto fundacional del reino de Mallorca- dispone la aplicación de los usatges de Barcelona concretamente en causas de injurias y heridas; y como es notorio, la Carta de Mallorca es cual eco de las cartas catalanas de población inspiradas en las de Tortosa (1149), si bien contiene normas que le prestan peculiaridad y reflejan una mentalidad sociopolítica más evolucionada. Desde sus raíces catalanas el municipio de Mallorca evolucionó al ritmo de sus propias circunstancias».

Sa Riera, urbanització ‘salada’ del Baix Empordà

Avui posam una foto d’un rètol de l’ajuntament de Begur (per cert, Begur és llinatge menorquí) de promoció de la platja i de la urbanització de Sa Riera, de devers 130 habitants. Hi podem llegir ‘es teu poble’. Estigau segurs que, molts d’aquests que ara fan bandera del ‘artículo salado’ pensant-se que és exclusiu de les Balears, ho veuran i no ho creuran, que aquest rètol no sigui d’enlloc de les Balears i que sigui, en canvi, d’un municipi del Baix Empordà, banyat per la Costa Brava. Agafau la foto i jugau-vos-hi un sopar, amb un qualsevol d’aquests que diuen que ‘som salats’, a veure d’on és. Veureu com guanyareu les messions.
(Continuarà)

Jordi Caldentey
Mallorca Oriental

  1. De vegades sembla que els escriptors i historiadors franquistes eren més proclius a publicar la veritat tal qual, i que en canvi els escriptors i historiadors dins la democràcia no tinguin cap escrúpol en mentir per a tergiversar la realitat i acomodar-la al seu discurs sectari, i encara més els triats com a representants ciutadans. És el món al revés.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!