Documents històrics.- Si pegau una ullada a les planes 61, 103, 79, 80 i 84 del treball sobre la repoblació de Mallorca després de la conquesta del rei en Jaume I, de l’historiadorAlvaro Santamaría, no gaire sospitós de catalanista per cert, Introducción histórica.Baleares, de Tierras de España, publicat a Madrid el 1974, hi podreu llegir entre altres afirmacions com aquestes: “el predominio de los repobladores catalanes fue absoluto, pero los apellidos documentados en fuentes de los años cuarenta (entre 1240 y 1251), al tiempo que reafirman su indiscutible catalanidad, brindan la perspectiva de una Mallorca abierta a todos los cuadrantes, que seguía siendo crisol de gentes de muy variada procedencia […] Y tal circunstancia, al unísono con otros factores condicionantes, influyó sobre los repobladores, dando peculiaridad tempranamente a su sustancial catalanidad”.També diu que “la propia pluralidad del reino de Mallorca […] permite comprender la postura del mentado reino en la corona de Aragón, que, aunque muy celoso de su autonomía, era de signo más integrador que particularista, en el sentido de conciliar la diversidad de cada uno de los reinos con la unidad derivada del fondo cultural (Ramon Llull se definía “català de Mallorca”, y Anselm Turmeda “de nació catalana, nascut a la ciutat de Mallorca” y de la común vinculación a la persona del mismo rey”. Els bocins en lletra negreta els destac jo.
El prestigiós historiador britànic David Samuel Harvard Abulafia, especialitzat en l’Edat Mitjana i el Renaixement al Mediterrani, professor d’Història del Mediterrani a la Universitat de Cambridge de l’any 2000 ençà i que en fou degà de la Facultat d’Història entre els anys 2003 i 2005, va publicar a l’editorial Paperback l’any 2002 un llibre titulat A Mediterranean Emporium: the Catalan Kingdom of Majorca. Ja en el prefaci d’aquest llibre, hi podem llegir: “The Catalan kingdom of Majorca is a perplexing entity. It stood in the middle of an emergent association of kingdoms and principalities that historians have, in an excess of zeal, labelled the ‘Aragonese-Catalan empire’ […]”
Llinatges mallorquins.- Avui tocarem els llinatges Alós i Alzina.
Alós, segons diu el Diccionari Català Valencià Balear, de Mossèn Alcover i Francesc deBorja Moll, és un llinatge existent a Barcelona, Alacant, València, Almussafes, Benimassot, Concentaina, Guadasuar, Palma, Llucmajor, Sineu i Santa Margalida. Correspon al topònim d’una vila situada en una vall, a la vorera dreta del Segre, situada a 25 quilometres més amunt de Balaguer, a la comarca de la Noguera.
Alzina, segons el mateix Diccionari, és un llogaret del municipi de Gelida (comarca de l’Alt Penedès), un altre llogaret del municipi d’Alinyà (comarca de l’Alt Urgell), un altre del municipi de Vilanova de l’Aguda (comarca de la Noguera) i, també, un poblet del municipi d’Alsamora (comarca del Pallars Jussà).
Continuarà.
Jordi Caldentey
Mallorca Oriental
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!