Avui és Santa Amèlia

-       Avui no tinc massa temps per escriure, així que la cosa serà curteta. Ho sento Amèlies del món.

-       Aquest matí he vist passar el Tour. Sempre m'ha molat el tour, però coi, passen molt ràpid i només he pogut diferenciar l'Òscar Freire (crack!). Ara a la tele he vist els darrers quilometres a Andorra i brutalíssim l'Alberto Contador, una màquina amb cames i pedals.

-      Ja vaig dir que ahir anavem a veure a El Petit de Cal Eril al CAT, que presentaven oficialment el que és el seu segon disc, primer amb BankRobber. La veritat és que a mi em van agradar bastant i en Joan Pons fa bastant gràcia com a frontman. Tot i això potser no hauria de parlar tant com ho fa entre cançó i cançó encara que ahir era un dia important per ells i se'ls perdona. Sobre el concert en sí, bé, van sonar bastant a Joan Miquel Oliver, però amb la contundència sonora que no té el mallorquí, que és molt més fi.

-      Amb una mica de sort, demà ens deixarem caure al concert que han muntat a Girona amb Nueva Vulcano, Mazoni i Espaldamaceta, del que avui he escoltat una versió de "Dona Estrangera" de Manel que m'ha deixat el pel de punta.

Avui és Sant Zenó

      -          Això de la pluja és molt dolenta pels que tenim els matins lliures. En fi, que porto tot el matí buscant el darrer EP dels The Lodger i no hi ha manera. Al seu myspace han adelantat dos temes que molen, com sempre. Grupazo!

      -          Parlant de música, avui anirem a veure la presentació del disc de El Petit de Cal Eril. Demà ja explicaré el què en un parell de ratlles.

      -          El Tour sempre m'ha fascinat, però avui em toca soberanament la pera. Els que vivim a la part nord de Barcelona ho tindrem xungo per anar a la part sud. El pitjor és que l'haig de creuar però encara no sé com.

      -          Segueixo amb el vici de Band Of Brothers, llàstima que sigui tan curta. Sobre el parell de recomanacions que em van fer: The Big Bang Theory la vaig començar fa uns mesos i no em va dir res, els capítols se'm feien massa llargs i freaks. Six Feet Under he vist el pilot i m'ha agradat molt. Em sembla que em dedicaré a aquesta mentre esperem els nous de HIYM i Lost. Gràcies Felip!

      -          Una baixada activa (3 minuts per acabar) - No he trobat l'EP dels Lodger però si el darrer dels Dodos-.

Avui és Santa Priscil·la

      -          Que consti que la idea de veure un concert per internet em semblava, a priori, interessant però ahir l'invent aquests dels Love Of Lesbian va ser un avorriment. El poses, escoltes una cançó i dius: "val tanco"

      -          Seguint amb la meva secció de coses xorres del facebook. La nova és aquesta galeta de la sort. Apretes un botó i la galeta et diu quelcom guai que et passarà. Genial, d'acord, però no cal que comparteixis la parida amb la resta del món.

      -          Segueixo amb les meves aventures al curs de locució. Ahir vaig fer el ridicul davant 22 persones provant de llegir un text en castellà del Cortazar. Després ho vaig arreglar cantant "Que tinguem sort" davant de tota la classe. No és broma, és dur però cert. Ah! I em reafirmo en el que vaig dir ahir, la veu en off del Thalassa amaga un grillat. De res per la informació.

      -          Un blocaire de vilaweb ha escrit una entrada que es diu: "El plaer de follar (I)". Això vol dir dues coses:  que hi haurà un segon capitol i que existeix un bloc més freak que aquest que llegiu.

      -          Rememorar la tercera temporada de LOST és el millor que pot fer un esser humà.

      Avui és Sant Ot     

      -      Tela amb la manifestació d'ahir a Madrid. Tots els canis i totes les chonis reunits amb l'únic objectiu de veure al Cristiano (AKA La Maricona Portuguesa) cridar Hala Madrid. Atents a la presentació a Barcelona de Luis Filipe, promet!

       -          Vetusta Morla grans triomfadors dels premis de música independent i la gent indignada perquè no han guanyat els Klaus&Kinki o el Crepusculo. Fòbies fora, que el disc de Vetusta mola. Menció especial a "Valiente" merescudíssima millor cançó de l'any!

      -          La decla del dia és la més what the fuck? que he llegit en molt temps. Anthony de Anthony and the Johnsons sobre Michael Jackson: "Su sexualidad, fuera la que fuera, parecía vergonzosa".

      -          Com ja vaig dir ahir he començat un curs de locució. El professor està bastant grillat i la seva veu sona a saco perquè és l'off del Thalasa del 33. Això sí, quan ens va explicar el seu curriculum va assegurar ser la veu del policia alt de la parella de maderos a la que l'Arale destrosava el cotxe cada dia a la Vila del Pinguí. Ídol.

     -          Aviam, pagar no pagaria, però em molaria veure Pagafantas, el nom mola!

Avui és Sant Ròmul

      -          El santoral d'avui recorda a Roma i Roma recorda al Barça. Per cert, no us amoïneu amb el tema aquest dels fitxatges (que no arriben i tal). Els RRHH del club a hora d'ara deuen estar redactant els contractes multimilionaris de les nostres noves estrelles. Només així s'entén que el meu (que no és multimilionari) encara estigui a l'aire i jo segueixi de vacances quan hauria d'haver començat l'1 de juliol.

      -          Llegeixo a Discotraxx el top de la vergonya, és a dir, les cançons més borrades pels usuaris de Last FM. En general poques sorpreses: Britney i Lady Gaga en són les reines. Destaca en un honrós 11é lloc el "Viva la Vida" de Coldplay, però la indignació absoluta  arriba al 12é. Com podeu borrar el Hot'n'Cold de Katy Perry? Temazo amb totes les lletres!

      -          A tot arreu surt això dels 25 anys de la Lloll a sobre els escenaris. Ahir ho parlàvem en un sopar. Una retirada a temps és una victòria? En aquest cas, un no-debut a temps també ho hagués estat.

      -          Feia molt temps que no m'adonava d'un concert via cartell. Ahir vaig veure que a mitjans de mes toquen els Bishop Allen ("click, click click") a Barcelona. Però joder, al Be cool? Morirem de calor fijo.

      -          Avui començo un curs de locució d'aquests per radio i tele. Lliçó número 1, posa't un boli a la boca abans de locutar. Thanks For The Info. Aviam que tal.

Avui és Sant Heliodor

-         Tinc por, seriosament en tinc. Però no és pel Tito Florentino, com ahir. Avui és perquè el company Palà m'ha explicat que algú ha visitat el seu bloc buscant al google quelcom com: "garrigós+jueu". No és broma eh!

-         Com ja vaig avançar al post anterior, ahir vam anar a veure U2 al menjador de casa una amiga. Aviam, no puc explicar gaire d'un concert que no vaig veure i si escoltar amb l'orella esquerra. A la dreta sonava Infidels.

-          Estimo els outlets, són un dels millors invents de l'era contemporània.

-          Joder, quin bajón. Decla de Pignoise avui al 20 Minutos: "Weezer es una de nuestras mayores influencias". Rivers, fes algo!

-          El que si que mola és que hi ha gent a Alcoi que està muntant una pel•lícula sobre l'Ovidi Montllor. L'esperem amb candaletes!

Avui és Sant Bernadí

     -       No! No, Benzema no! Val, sí, començo a tenir por

     -       Avui anirem a escoltar el concert d'U2 a una casa que toca al Camp Nou. Ni en els meus somnis més humits, escolti.

     -       Ahir van començar les rebaixes i no se'ns va ocorre res més que agafar el cotxe i anar a La Roca Village. La meva nòvia va comprar una jaqueta d'aquelles de The North Face que normalment costen 200 euros per 40. Jo vaig gastar 10 euros en gasolina, 4 en peatges i 7 en uns calçotets Vans. Visca l'estupidesa humana... i aviam si avui trobem algo.

     -       Per quin motiu els adolescents (i no tant adolescents) d'avui en dia es posen calçotets sota el banyador i es baixen aquest? M'he comprat els calçotets Vans (7 euros, recordem) per fer-ho jo també?

     -       La propera moda serà anar a la platja amb mitjons blancs amb una franja vermella i una de negra a la seva parta superior?

Avui és Sant Dominicià

-            Consternat, em trobo consternat. Mai em va agradar Gica (Jordi) Popescu quan jugava al Barça. Gran error. Ahir es va saber que l'home formava part de la gloriosa Securitate, la policia secreta del partit comunista romanès a l'època d'en Ceaucescu. La seva missió era la d'informar als jugadors estrangers de les bondats del règim. Un exemple, en Jordi.

-             Pilar Alegría, diputada del GAL PSOE al Congrés dels Diputats de Madrid es fan d'MGMT. Els escoltarà drogada?

-            Algú pot dir a algun directiu del Madrid que deixin de passejar en Di Estefano i el mostrin com un mono de fèria? Fa com pena l'home.

-             Totalment a favor d'aquest nou grup del facebook: "Las escobillas de las escaleras mecánicas estan para limpiar las bambas"

-             Mentre esperem que torni LOST ens conformem amb obres de segona divisió (totes les altres sèries, bàsicament). Ara estem amb Band Of Brothers que, tot i que està molt bé, ens demostra que el binomi Abrahams-Lindelof és infinitament superior al Spielberg-Hanks
 

Avui és Santa Emiliana

-          M’agrada –molt- La Banda Muncipal del Polo Norte. Un grup de popies que no tenen problema en cantar La Internacional en escola beatlera i cridar, sense ruboritzar-se en absolut, que vint anys després: “He ido desarrollando una alergia asesina al polen y prefiero que me violen a llevar una flor en la mano”. Toma!

-          Des d’aquí planyo als meus companys de Barça TV, que aquesta nit aguantaran el concert d’U2 amb tot el que comporta provar de treballar al Gol Nord mentre hi ha un concert al Gol Sud.

-          Impressionant el programa de les tardes que presenta Carlos Baute. Bé, impressionant el programa i impressionant ell, que es passa l’estona exclamant exabruptes onomatopeics  en forma de uooooooooouh

-          Resulta que al programa d’avui ha sortit el típic paio hormonat fins les celles. Al arribar a la darrera ronda quedaven dues noies a escollir i el soci d’honor del gimnàs ha fet la següent pregunta abans de decidir-se: “Me acompañaríais a la boda de mi hermano para conocer a mi familia?”. Una tal Hèlena (nova ídol d’aquest bloc) ha contestat: “Yo a conocer familias solo voy a mi boda”. Evidentment, no ha resultat escollida.

-          Senyors redactors de l’Avui, no existeix un president interí a Honduras, existeix un president escollit democràticament que ha estat víctima d’un cop d’estat militar i que es troba refugiat. Per tant, aquest senyor del que parlen al diari d’interí res, d’il·legítim tot. Gràcies

Avui és Sant Cir

-          Lloret de Mar, aproximadament les 5 de la matinada. Home d’aspecte àrab, samarreta de la selecció estatal francesa que s’acosta a tres joves amb cara d’adormits. “Do you speak english?”, ens diu. “No”, li diem. “Frances”, “Italiano”, insisteix. (silenci). “Catalans” diem, finalment. “A sí? Jo parlo molt bé el català”. Flipem i li donem un piti, que és el que volia abans de provar de lligar-se a tres holandeses amb sobrepés. I love Lloret de Mar

-          Pregunta a l’aire: Ensenyarà pit la Janet Jackson a l’enterrament del rei del Pop?

-          La decla del dia no pot ser una altra: “Los sindicatos trabajan por los interesés de los sindicalistas”, Esperanza Aguirre

-          Un apunt del PopArb és que els Manel segueixen repetint els mateixos paràmetres i bromes a tots els concerts. Un problema quan els has vist 5 vegades en un any. Somnolència en estat pur. Per cert, acabar un bolo amb tres versions seguides és una mica cutre, més quan la darrera és de Shakira.

-          Un altre apunt del PopArb, el concert de Mazoni va ser espectacular. Era la tercera vegada que el veia en directe i ara si que puc dir que m’ha convençut, ha costat però ho ha fet.

Avui és Sant Pelagi

-          Ahir veient Buenafuente, a la Sexta, una pregunta em va rondar el cap. Com s’ho ha fet Fermí Fernàndez per seguir sortint al programa després d’estar 15 anys fent vergonya aliena?

-          Crec que he descobert un dels grups més cutres que he vist mai al Facebook: Fan de Noches en la Playa. El que és pitjor, tinc 4 contactes que s’hi ha adherit.

-          Per cert, un dels que si han apuntat és un membre de Love Of Lesbian. Per cert -també-  que extremadament previsible que és el seu darrer disc. Tant, que avui em fa bastanta mandra veure’ls

-          Magnífiques declaracions les de París Hilton. “"A ella le gustan los hombres machos y ella veía a Ronaldo como un real afeminado”. Tot això dit en anglés, es clar.

-           Macaulay, estem amb tu.

 Avui és Santa Oròsia

-          Per què quan has de fer feina et poses a fer aquestes coses com reactivar un bloc? Ei, que demà entrego la memòria del practicum de la universitat.  Això vol dir d’aquí a 24 hores estaré a una assignatura (sí, la que m’ha quedat per setembre, Empresa i tal) per ser un periodista titulat. Visca!

-          No penso parlar de música, però demà marxem al PopArb que mola. També mola la nova cançó que Sidonie van penjar al seu myspace. Fan el de sempre, però mola.

-          L’altre dia la coneguda politoxicòmana espanyola Belen Esteban va dir que tots els catalans som burros per no voler que guanyi la selecció estatal. Aquestes declaracions coincideixen amb la segona vegada que volia que guanyessin algo uns americans que van de blanc, la primera va ser a la final de Basquet dels Jocs Olímpics de Pekín.

-          Avui ha mort la Farrah Fawcett, que no sabem si també li fotia a la farlopa però que podem assegurar que va ser la musa onanística de tota una generació. Glòria i honor!

-          En Laporta va presentar un llibre dilluns sobre ell que ha escrit l’Espadaler i avui s’ha filtrat un seguit de rajades vàries contra Soriano (AKA Peusalataula) i Rosell (AKA el Pijo) que surten publicades...al mateix llibre!. Això vol dir que la penya ha tardat 4 dies en llegir-ho?

Notícia d'última hora: La palma en Jacko?

                        

"Manel visit The Great Escape from sunny Spain and bring with them a brand of flamenco folk and uplifting pop that you know will sound amazing when the sun is out. Not to mention, the quartet do an amazing cover of Pulp's 'Common People' in their native language. Whilst we can't guarantee the weather at The Great Escape, come watch Manel, close your eyes and think of summer".

Aquesta esbaixada i quasi surrealista definició dels Manel no és meva, és de la plana web del The Great Escape, un festival indie que es celebra a Brighton els propers 14, 15 i 16 de maig. Una mena de Primavera Sound a l'anglesa, perquè ens entenguem: Hi caben propostes  prou conegudes com The Charlatans, Evan Dando (però no tornaven els The Lemonheads?), Kasabian o Mistery Jets  amb d'altres que ja fa un temps que ens sonen com Fanfarlo, Abe Vigoda, The Rumble Strips, The Veils, The Week that Was, The Pains of Being Pure at Heart o Ezra Bang & Hot Machine. Per completar el cartell, pràcticament 170 bandes a descobrir on els britànics trobaran als Manel presentant Els millors Professors Europeus (DiscMedi, 2008) entre elles. Això sí que no esperin que els de Barcelona toquin res de flamenc in their native language.  Per cert, no són els únics catalans que viatjaran fins aquesta ciutat universitària, els acompanyen els Cuchillo.

En fi, que a Brighton enguany tindran un festival de tanta qualitat o més que el Primavera Sound, de fet repeteixen força noms (Vivian Girls, Crystal Antlers o els propis The Pains of Being Pure at Heart). L'única diferència és que allà si que escoltaran una banda en català, serà que la Generalitat els deu subvencionar.

The Rumble Strips van treure el disc de debut fa dos anys però en realitat són una banda de l’any passat. L’especialitat d’aquests londinencs és la mescla,  paraula màgica que practiquen agafant el millor del soul i l’ska per adaptar-ho a temes d’un pop accelerat que no et destrossa el cap. Sovint l’acceleració degenera les melodies (gràcies Kapranos&Co) però aquí és fa indispensable gràcies als vents i a les tornades cantades a cor. Sovint els han definit com els nous Dexys Midnight Runners, britànics mítics que popularment es recorden com els del “Come on Eileen” però que tenen un trajectòria enormement profitosa (per més mostra “Geno”). L’any passat els The Rumble Strips es van deixar caure tan al Primavera Sound com al FIB (tot i que també es va cancel·lar a darrera hora el seu concert a Barcelona el març). El fet es que després de girar per tot el món presentant el seu aclamat disc de debut, Girls and Weather, ara ens adelanten un tast del proper amb “London” un particular homenatge a la seva ciutat natal que segueix el mateixos patrons festius que ja havíem escoltat al seu primer disc.

La notícia és que tornen a l’Estat, però aquesta vegada no passen pel Principat sinó que només tocaran al festival Do Norte de Galiza i després a Madrid, i serà a principis de mes de maig. Una pena.

Per consultar les seves dates i escoltar altres cançons, anar al seu myspace.

Fa res en parlava el company Roger Palà de l'Enderrock i els amics d'Indiespot van anar encara més lluny qualificant-los com el hype de la temporada. El cert és que El Petit de Cal Eril estan darrerament en boca de tothom davant l'imminent sortida del que serà el seu disc de debut sota la batuta de Bankrobber. Ja fa uns dies que vaig poder escoltar el disc complet i la veritat és que els elogis que estan revén no semblen gratuïts, I les Sargantanes al Sol, que es com han titulat el seu primer treball és un excel·lent exercici de folk i anima pop, de lletres rurals que als urbanites ens semblen surrealistes. A primera vista poden semblar que s'apropen a la música dels Manel, però guarden diferències més o menys reconciliables. Al contrari de les històries quotidianes dels graciencs, aquestes són menys accessibles en quant a tornades enganxoses, cançons més llargues i instrumentals a més de transportar-nos a un ambient que s'allunya de l'urbanisme barceloní de Manel per portar-nos  sorolls de tractors i olors de rostolls.

El cert és que el disc de El Petit de Cal Eril guarda sorpreses que transmeten frescor a cada nota, a cada vers. És el cas de "La Caterineta per la Mercè", una entranyable història d'una nena petita que vol ballar sardanes a la plaça del poble i que acaba amb un tragèdia de conseqüencies surrealistes, "Mandolines Tralarí", "L'elefant", que després de comprar-se l'animal no saben on posar-lo de lo gran que és o una trista "I les Sargantanes al Sol", que té una de les poques tornades que s'enganxen a la primera. Una petita joia de dotze històries de poble, que no és un terme gens negatiu, al contrari.

El Petit de Cal Eril presentaran el seu primer disc a l'Heliogabal de Gràcia el proper 11 d'abril dins la III Festa del Mai a la Vida.