Avui m'agradaria felicitar al Jaumé Cabré. Per Vilaweb me n'he assabentat que ha estat guardonat amb el 42è Premi d'honor de les Lletres Catalanes. D'ell he llegit 'L'ombra de l'eunuc', 'La teranyina' i 'Les veus del Pamano'. Aquesta última, per mi, una de les novel·les més maques que he llegit en català.
També m'agradaria felicitar al Johan. L'han nomenat President d'Honor del Barça. A tota una generació que estàvem acostumats a escoltar i veure el Barça i perdre i sempre quedar segons de tot, aquest senyor ens va canviar la manera de veure les coses. De desagraïts l'infern n'és ple i la Plaça Francesc Macià també.
I la tercera felicitació va per l'Anna i en Jordi, en aquest ordre! Dins la catosfera van saber trobar aquest bloc insignificant, sense massa pistes. Des d'aquí els animo a crear el seu propi bloc. Una abraçada parella i que vagi molt bé per la Safor!
I el crit de solidaritat va per la gent del Cabanyal. Perquè sí, perquè vull, perquè s'ho mereixen, perquè això de plantar cara i no deixar-se trepitjar diu molt d'un mateix. Defensar les cases és defensar la terra. Ànims!
Tinc varis propòsits per aquests mesos inicials de l'any. Un ja l'he complert. Volia llegir el llibre d'en Piera sobre Ausiàs March que feia un parell o tres d'anys que tenia a casa i que no em decidia a agafar. Em feia mandra, me l'imaginava espès i farregós. Quina sorpresa més agradable. Que bé que m'ho he passat.El propòsit que siguyi doncs, recomenar-vos-el.
Un altre propòsit és anar a algun recital de poesia. Pensava en el Festival de primavera poètica de La Garriga o en la Nit de poesia de Premià. A veure per on em decideixo. Seria bo poder anar als dos costats, ja en parlarem.
Un altre propòsit és anar a un concert de Brams. En el seu moment ja els havia vist vàries vegades i recordo amb especial emoció, el que havia de ser l'últim. El seu Últim Tirabol al camp de futbol de Berga. Sembla ser que alguna ment ben assenyada els ha fet tornar als escenaris, no m'ho vull perdre.
Un altre propòsit és celebrar els 38 la setmana que ve amb molt bon humor. La gent que m'envolta s'ho mereix.
Des de les comissions s'està treballant amb la data del 25 d'abril al cap. El dia que es va perdre a Almansa, molts municipis de la comarca i del país votaran per la Independència. Això es va estenent com una taca d'oli. A veure si passem la Sènia i els Pirineus! És un repte, seria preciós que tots anéssim a una.
Per mi l'any 2009 és l'any que s'inicia el camí, l'any que hem començat a dir no a Espanya i França. L'any que no hem preguntat ni hem demanat permís a fora, simplement hem posat unes urnes al carrer i ens hem començat a preguntar nosaltres mateixos que cony volem. L'any que hem començat a recuperar la dignitat.
jordig |
divendres, 18 de desembre de 2009 | 17:22h
Avui l'avi Miquel hagués fet 92 anys o 93. L'eterna discusió. Sembla ser que durant la guerra incivil es van cremar els arxius del registre de Móra d'Ebre i des d'aleshores la cosa no estava clara. Han estat durs aquests 9 mesos sense ell. El recordaré sempre.
7 Reflexions, sense pensar massa, després del 13-D:
1- Una positiva: Malgrat l'intent de silenciar-ho tot per part de polítics, mitjans espanyols de fora i mitjans espanyol d'aquí, un gruix important de gent va anar a votar. I un gruix important de gent a qui normalment no deixen votar, va anar a votar...
Diumenge a Granollers no hi ha consulta popular. Si tot va bé, esperem que de cara a l'abril es pugui fer. Doncs bé, si la consulta no ve a casa, anirem nosaltres a buscar la consulta. Amb la família farem cap a Berga. Allà ens trobarem amb l'Anna i en Jordi, uns amics mig berguedans mig vallesans.