De demà en vuit presentem el llibre "Contes d'onada i de tornada" a Barcelona.

Un pianista solitari, amb tendències addictives, accepta acompanyar un grup de gòspel de Lousisiana en una gira per Catalunya. Aquesta experiència e durà a retrobar-se amb el passar i alhora a enfrontar el futur i la realitat de l’essència humana en les seves diveres formes.

Clara i les ombres en fa visitar i constratar des de diverses òptiques bona part dels prejudicis de la societat actual, des dels racistes fins als de classe. La varietat dels paisatges i personatges que la conformen, i la força de l’imprevist com a constant, asseguren un compàs despert i un ventall de relacions humanees intenses, vives, a vegades, contraposades. A partir d’aquests elements emergeixen els dos personatges protagonistes, aparentment oposats, que aborden sense complexos els conceptes més produnds de l’existència: els marges del destí i la llibertat, el pes de les circumstàncies i de les decisions pròpies.

Clara i les ombres ens insinua, amb gran força narrativa, que la felicitat només pot sorgir, espontània i esporàdica, quan les persones aprenen a mantenir la passió per continuar vivint.

L’alfil sacrificat és una novel·la de les que fan bo el tòpic que costa de deixar i s’ha de llegir d’una tirada, probablement perquè el seu ritme és atiat des de l’arrencada amb una pregunta d’esperit dostoievskià: per quin motiu un bisbe de Solsona compromès amb la justícia social i la teoria de l’alliberament de l’Amèrica del Sud acaba canviat el calze pel fusell?

Amb un estil acurat però directe, rabiosament actual i a estones gairebé periodístic, Jordi Cussà elabora una trama complexa en què es distingeix per l’aprofundiment psicològic dels personatges i no s’espanta a l’hora de formular i provar de respondre la pregunta cabdal d’aquest inici del segle XXI: fins a quin punt, quan i on és lícita la violència com a estratègia política? Una novel·la, per tant, alhora amena i incisiva que confirma Cussà, l’autor de Cavalls salvatges i La serp, com una de les veus més destacades i innovadores de la narrativa contemporània.

Novel·la històrica i, alhora, transgressora de gèneres massa encarcarats, La serp narra l’evolució d’una nissaga d’Empúries d’ençà del segle VI aC fins al II de la nostra era. En un període tan extens, és inevitable que el litoral català faci d’escenari per a les societats més diverses: pobles ibers, grecs expansius, romans marcials, púnics agosarats i cristians ecumènics el fressen, hi entaulen amistats o s’embranquen en disputes de llarga durada. Tot plegat, un decurs històric que avança de vegades canalitzat pel destí i d’altres destarorat pel caos més insondable: com un rèptil que s’allarga i s’enrosca. La serp estableix un delicat quilibri entre la descripció de personatges individuls amb profunditats psicològica i la plasmació de les línies mestres de grans períodes històrics.

Cavalls salvatges és una novel·la que traspassa límits: crònica d’una colla d’amics units per la dependència de les drogues, ens situa als marges de la societat benestant, de la llei, de la salut física i psíquica, del bé i del mal, i ens enfronta a realitats tan dures com la sida i l’abandó de l’esperança. Àlex Oscà, convalescent a una masia de Malanyeu (Alt Berguedà), va confegint a partir d’escrits propis i dels seus amics el relat d’un procés que els ha menat al consum d’heroïna, el tràfic de drogues, el crim, la presó, la recança i el desengany. “Un homenatges a les víctimes: els difunts rebels que fracassaren i espodreixen sense Dharma ni memòria i també totes les víctimes que encara són vives”.

Jordi Cussà ha esmerçat en Cavalls salvatges una cura d’orfebre que es percep tant en el tractament exquisit del llenguatge _exquisidesa que inclou des del mot culte fins a l’expressió més crua, passant per tota una gamma de parles_ com en la minuciosa elabroació de la trama, un veritable joc de miralls. El resultat és una novel·la de gran riquesa formal i significativa, en què els diversos punts de vista reflecteixen la complexitat i la dignitat de les vides humanes, que no pot jutjar ningú.