Jordi Cots

Bona tarda a totes i a tots,

Sens dubte al setembre del 2014 som en un moment històric. La sentència del Tribunal Constitucional (TC) del 2010 va acabar d’esberlar l’Estatut referendat per la ciutadania el 2006, que ja havia estat retallat per les Corts espanyoles amb el ribot d’Alfonso Guerra, trencant els anomenats pactes constitucionals.

Les mobilitzacions populars i ciutadanes, gràcies a la feina de la societat civil a l’entorn de l’Assemblea Nacional Catalana (ANC) i Omnium Cultural, de d’aleshores han anat a més: les manifestacions del 10 de juliol de 2010 de rebuig a la sentència, els 11 de setembre: Catalunya nou Estat d’Europa del 2012, la Via Catalana per la Independència del 2013 i l’Ara és l’hora del 2013. Aquest darrer coincident amb els 300 anys de la derrota que va comportar l’abolició de l’Estat català, i alhora un clam inequívoc de suport a la consulta del 9N.

Tenim enveja dels estats i països profundament democràtics, on permeten amb normalitat a la ciutadania votar i decidir el seu futur. Enveja del Canada i Quebec on els anys 1980 i 1995 va realitzar 2 referèndums. Allà la Cort Federal canadenca va establir que no és contemplava a la seva constitució però que en democràcia era necessari trobar una solució política, i així ho van fer. I recentment enveja del Regne Unit i Escòcia on el 18 de setembre van donar al mon un lliçó de democràcia.

El premier britànic Cameron divendres va afirmar “és correcte que respectéssim la majoria del Scottish National Party (SNP) en el Govern i donéssim al poble el dret a tenir la paraula” tot assegurant que com a demòcrata no podia bloquejar la decisió, no podia dir no a la majoria d’Escòcia, malgrat a ser “un gran defensor del Regne Unit”. Alex Salmond, líder del SNP i premier escocès, també va prendre una decisió que l’honora a l’anunciar la seva dimissió en perdre el referèndum –tot i haver passat el suport independentista del 15% al 45% en poc més de 2 anys-, i afirmant “nosaltres hem perdut el referèndum, però encara podem dur la iniciativa política, més encara Escòcia encara pot emergir com a real guanyadora”. I avui mateix, davant possibles incompliments de les promeses d’atorgar més poders per part dels partits unionistes, ja anunciat que al 2016 hi ha noves eleccions, i amb una majoria absoluta podrien cercar altres vies per declarar la independència.

Estaria bé que els partits espanyols, el PP i PSOE, prenguessin bona nota d’aquestes lliçons de democràcia i respecte al pobles. I enlloc d’amenaçar i negar el dret al vot, fessin com els federals canadencs i els unionistes britànics, i volguessin respectar la voluntat majoritària de la ciutadania catalana.

A Catalunya les eleccions del 25 de novembre de 2012 van donar una àmplia majoria als partits que duien als seus programes consultar a la ciutadania el futur polític. El Parlament de Catalunya va aprovar una declaració de sobirania el gener del 2013 –per cert el TC mesos mes tard no en donava valor jurídic però alhora manifestava que calia donar una solució política a la voluntat de ser consultat, i això es possible en democràcia-. El passat desembre 5 formacions polítiques van acordar convocar la consulta el 9N i la doble pregunta, i cercar el marc per permetre realitzar-la. Així l’abril del 2014 el nostre parlament va demanar la transferència de les competències per convocar un referèndum, petició rebutjada per la majoria política del Congres del Diputats. Divendres el Parlament de Catalunya va aprovar la Llei de consultes populars no referendàries i participació ciutadana, per donar un altre marc a la consulta.

Com arreu del món és una decisió política no jurídica. I la política ha de donar resposta i instruments a les demandes de la ciutadania. I la immensa majoria del nostre país vol ser escoltada. I és obligació nostre com a càrrecs electes donar-hi suport.
Només recordar l’11 de setembre la manifestació més multitudinària del nostre país, i en democràcia arreu d’Europa, demanant poder votar el 9N. Les imatges parlen per si mateixes. I quatre dies més tard l’ANC emparats pel dret de petició -reconegut a l’Estatut, la Constitució i al dret comunitari i internacional- va presentar al Parlament 750.000 signatures a favor de la consulta, i en els cas de no ser permesa, s’entengués com un vot a favor de la independència –per cert a Cardedeu vàrem recollir 2.874 signatures-.

Com deia a l’inici, estem en un moment històric, i des d’ERC considerem que la totalitat dels càrrecs electes, a tots els nivells, tenim la obligació i compromís de fer tot el que estigui al nostre abast per permetre a la ciutadania votar el 9N, per decidir el nostre futur polític.
I des d’ERC farem campanya de forma unitària pel doble SI: Si a l’Estat propi i Si a l’Estat sigui independent.

Abans d’acabar un recordatori pels incults: La Generalitat de Catalunya no neix el 1978, en democràcia és va recuperar el 1931 i la van suprimir els que es van revoltar amb les armes a la mà contra la legalitat vigent. El president Mas  és el 129è president de la Generalitat, com va recordar diumenge.

Fa unes dècades Martin Luther King feia unes afirmacions ben vigents: “La llibertat mai la concedirà l’opressor, ha de ser exigida per l’oprimit”.

I com deia la setmana passada l’Oriol Junqueras: “La consulta del 9N no és només un dret, és una necessitat per oferir als nostres conciutadans els millors instruments per afrontar les dificultats i les reptes de futur, disposar el propi estat independent”.

Gràcies