Les aigües turbulentes

Bloc personal de Jordi Casadevall Camps

Puigdemont

Hola de nou, president (i un trist adeu)

5 de març de 2022

Amb l’elecció o reelecció (o millor encara, investidura) de Carles Puigdemont com a president del Consell per la República culmina la construcció institucional d’aquest organisme. Ja només queda la constitució de l’equivalent a un Govern. L’acte de l’Assemblea de Representants d’aquest matí, sobri, seriós i impecablement democràtic, ha tingut similituds amb el de la seva

Llegir més

Respecte, confiança, lleialtat

21 de maig de 2021

Justament ara fa tres anys (ja!) de la investidura del president Torra. Avui s’ha produït la de Pere Aragonès. L’apunt de llavors podria transcriure’l literalment, substituint el nom del de Blanes pel de Pineda de Mar, però la intenció segueix sent la mateixa. Per a mi hi ha dos presidents, el sorgit de la legitimitat

Llegir més

El tsunami més eficaç

21 de desembre de 2019

La trepidant setmana s’acaba amb la sentència del Tribunal d’Estrasburg dictaminant que Oriol Junqueras tenia dret a prendre possessió com a eurodiputat des de la proclamació de resultats i no després de passar per aquest inútil tràmit político-burocràtic de promesa de la Constitució d’Españistán (que Junqueras, ojut, estava disposat a fer i no li ho van

Llegir més

Cinc de sis

29 de maig de 2019

No, no és cap castell: són les previsions electorals de diumenge passat (més aviat desitjos personals) que vaig pronosticar en aquest mateix bloc i que s’han complert. Gairebé les encerto totes. A l’Ajuntament de Tarragona, la suma de les quatre forces catalanistes i progressistes ha aconseguit arribar a la majoria absoluta (14 regidors) i, d’aquesta

Llegir més

Si es pensen que així el deixaran de votar…

4 de maig de 2019

Si finalment el president Puigdemont pot presentar-se a les eleccions al Parlament Europeu serà tota una pica en Flandes (mai millor dit), per fer servir una expressió típica de tots aquells que experimenten un horresco referens amb la sola idea de que un polític que detesten pugui ser centre d’atenció en tres àmbits diferents: el nacional, perquè molts ciutadans

Llegir més

Benvingut, Consell

31 d'octubre de 2018

En pocs dies tres nous actors s’han afegit al llarg i incert, però també engrescador i trepidant, procés cap a la República catalana: la Crida Nacional, el Consell per la República i el Fòrum Cívic. Veient les reaccions que ha suscitat la seva aparició (atacs i menyspreu, tant des d’allà com des d’aquí) no he

Llegir més

De les Glòries a Pedralbes (crònica de l’11-S)

12 de setembre de 2018

Crònica personal d’un nou Onze de Setembre. Primer, els comentaris intranscendents, després, una reflexió apressada. De Tarragona surten rumb a Barcelona fins a quaranta autocars (2.000 conciutadans, xifra mai vista!). El meu és l’últim en fer-ho per culpa d’un despistat que s’havia confós d’hora i que arriba esbufagant i demanant perdó ajuntant les mans, com

Llegir més

President Puigdemont, president Torra

15 de maig de 2018

Cada vegada que a Catalunya és elegit un nou president de la Generalitat, dedico un apunt d’aquest bloc a saludar l’arribada de qui ha d’encapçalar, en principi per quatre anys, la nostra més alta institució governativa. Després de Mas i de Puigdemont, avui en tocaria un altre titulat “President Torra”, però això no pot ser.

Llegir més

Hora de parlar (4)

29 de març de 2018

“Desgraciada la generació amb jutges que mereixen ser jutjats.” (El Talmud)   En el període comprès entre setembre (cop d’estat i concentració davant el Departament d’Economia) i desembre (eleccions al Parlament amb reedició de la victòria independentista) de l’any passat es concentren tots els esdeveniments polítics, socials i judicials que determinen la situació actual. Tot

Llegir més

Hem tornat a guanyar

22 de desembre de 2017

Quan vaig fer públic, entre els meus cercles personals, que la meva preferència electoral era Junts per Catalunya vaig afegir, a mode d’argumentació o justificació,  l’opció encapçalada pel president Puigdemont era, de les tres possibles per qualsevol ciutadà que estigui a favor de l’alliberament de Catalunya, la que més ens acostava a la situació just

Llegir més

Gaudint de la treva

28 d'octubre de 2017

Vaig seguir la declaració d’independència a casa. No dic còmodament perquè els nervis se’m menjaven (ai que continuen amb el filibusterisme, ai que a la Forcadell no li va l’ordinador, ai que el vot és secret i tindrem sorpreses) però sí a casa, fent el cafè. Quan la presidenta, a qui la pantalla ja li

Llegir més

President, potser que fem un pensament, no?

17 d'octubre de 2017

Primers presos de l’actual procés independentista. Dos tocais, presidents de dues entitats d’on sóc soci, engarjolats per motivacions estríctament polítiques, disfressades d’arguments jurídics que causen vergonya aliena i que es tornaran en contra de qui ho ha inspirat, més prompte que tard. La meva condemna absoluta i la meva solidaritat amb tots dos, amb el

Llegir més

Despatxos o carrers

15 d'octubre de 2017

“Que les corbates i els despatxos no matin el carrer”. Un amic meu retuiteja aquest missatge d’una diputada cupaire, aranesa per més senyes. Li contesto, amb ànim de polemitzar, “que el carrer no mati els despatxos, les corbates… i les faldilles”. Lo de les faldilles és per tocar allò que no sona: els despatxos, per

Llegir més