Les aigües turbulentes

En el xat d’aquest matí amb Francesc Homs (per cert, quina magnífica idea això dels xats de Vilaweb!), he tingut ocasió de fer-li una pregunta aprofitant un break a la feina. Li he intentat fer veure que no veig la diferència entre la Casa Gran del Catalanisme i Convergència, a partir d’una resposta anterior seva dient que la Casa era un lloc de trobada d’aquelles persones que treballen per la construcció nacional (cito de memòria). M’ha respost, simplement, dient que Convergència és el motor de la Casa Gran.

Això de la Casa Gran mai no acabat d’entendre-ho massa. Sempre m’ha semblat un invent mig-figa mig-raïm (molt típic d’altra banda del pujolisme i post-pujolisme) que el catalanisme conservador s’ha tret de la màniga per canviar-ho tot sense que canvïi res, a la manera lampedusiana. Van muntar un acte multitudinari, van idear un logotip, van inaugurar un local i, si no recordo malament, han fet algun fitxatge estrella. Però una eina per concretar el camí cap a la sobirania, com ja està fent el Cercle d’Estudis Sobiranistes o les diferents faccions d’Esquerra, no he sabut veure-la enlloc: indecisió? por? set de poder?

Convergència és el motor de la Casa Gran, ens diu Homs. Si el símil és per dir que és un cotxe… qui serà el conductor? a quina velocitat anirà? cap a on? tenen el plànol o el GPS?

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!